Site Loader

El cicle de tàxon de Pelliciera

  • Un cicle de tàxon implica successives expansions i contraccions de l’àrea de distribució al llarg del temps, a través de les quals una espècie pot mantenir indefinidament el seu nucli de distribució. En cas contrari, aquesta s’extingeix.
  • Un estudi recent mostra que el manglar de te, un arbre neotropical restringit a una petita àrea equatorial relictual, és el primer cas de cicle de tàxon conegut en plantes.

El concepte de cicle de tàxon va ser desenvolupat fa sis dècades per Edward O. Wilson i consta de quatre etapes: (I) expansió de l’àrea de distribució amb escassa diferenciació; (II) augment de la diversificació; (III) estasis geogràfiques, fragmentació i vicariança; i (IV) relictualització i extinció. S’han descrit cicles de tàxon principalment per a faunes insulars tropicals, i fins a l’actualitat no es coneixen exemples en plantes. La majoria d’aquests estudis s’han basat en inferències filogenètiques moleculars, i falten evidències empíriques directes provinents dels registres fòssils.


La Pelliciera (Tetrameristaceae) es va originar a les costes meridionals del Carib durant l’Eocè i va ser el primer arbre manglar conegut de la zona neotròpica neotròpic (Rull, 2022). Actualment, aquest arbre és endèmic d’una petita àrea al voltant de l’istme de Panamà, però va tenir una àmplia distribució neotropical durant el Miocè. Segons un estudi recent (Rull, 2023), els canvis biogeogràfics d’aquest arbre són consistents amb el concepte de cicle de tàxon definit per E.O.Wilson.


El manglar de te es va originar a les costes meridionals del Càrib durant el Lutecià (~50 Ma) i es va expandir radicalment durant l’Oligocè, assolint una àmplia distribució neotropical durant el Miocè. Aquesta expansió es va caracteritzar per la reducció i fragmentació de la població (aprimament) dins de les copes del manglar dominant Rhizophora (manglar vermell), un tàxon euritòpic que proporcionava el microhàbitat necessari per a la supervivència de l’estenotípia Pelliciera (facilitació). La fragmentació de la població va ser deguda a l’extinció local i va afavorir una especiació incipient.

La contracció de l’àrea de distribució va començar durant el Pliocè, quan la Pelliciera es va restringir novament al sud del Carib, probablement a causa de l’escalfament global que va precedir les glaciacions del Quaternari. L’àrea de distribució actual, que coincideix en gran manera amb la distribució original de l’Eocè, es va assolir durant el Plistocè. Aquestes tendències biogeogràfiques a llarg termini suggereixen que el manglar del té s’enfronta a una extinció natural, un procés que podria veure’s accelerat per la creixent pressió antropogènica. La Pelliciera és l’únic cas de cicle d’un tàxon documentat mitjançant proves fòssils, en aquest cas el pol·len, i el primer exemple conegut en plantes.

 

Articles de referència:

 

Autor: Valentí Rull

Visites al papilionari

Durant la primavera (març-juny) les escoles poden venir a visitar el papilionari els dimecres al matí. Per a més informació contacteu amb info@ibb.csic.es

Actualitat

Signat el nou conveni del centre mixt amb l’acord del CSIC i el Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Nou conveni amb data del 10/11/2023.

Consulta aqui el conveni.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

    «abril 2024»
    DlDtDcDjDvDsDg
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
         

Butlletí de notícies