Site Loader

A la recerca dels endemismes del Tibidabo segons Sennen

El Tibidabo és el cim més alt de la Serralada de Collserola, amb 512 metres sobre el nivell del mar. Aquesta petita muntanya es troba entre els rius Besòs i Llobregat, i és de sobres coneguda per a allotjar peces arquitectòniques icòniques com l’antena de telecomunicacions dissenyada per Norman Foster, l’observatori astronòmic Fabra o el Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesús. Les diferents vessants del Tibidabo estan poblades de pins, roures i alzines que conformen un bosc típicament mediterrani on les persones poden passejar i estar en contacte amb la natura.

Esquerra: Muntanya del Tibidabo envoltada pel parc natural de la Serralada de Collserola. Font: Barceló. Dreta: Per ordre, el germà Sennen al costat de Carlos Pau i Pius Font i Quer, tres figures claus de la botànica espanyola i catalana.

Però aquests boscos que envolten l’emblemàtic pic encara poden amagar molts secrets botànics, entre ells els suposats “Endemismes del Tibidabo”, proposats pel germà Sennen, un botànic analític i jesuïta francès establert a Barcelona el primer terç del segle XX. Durant la seva intensa activitat científica va proposar més de 2.000 espècies que habiten a França, Espanya i el Marroc. Aquest germà de La Salle és conegut internacionalment per la seva exsiccataPlantes d’Espagne”, composta per uns 10.000 plecs que va repartir a herbaris de tot el món.

La seva col·lecció de plantes està fragmentada en dues parts, la més gran es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), mentre que la resta de material es localitza a l’escola on va impartir classes, l’escola La Salle Bonanova. Amb l’objectiu de clarificar la identitat d’aquests suposats endemismes, varies investigadores de l’IBB han estudiat el material físic d’aquest herbari bilocalitzat, complementant-lo amb una extensa cerca digital en més de 20 herbaris d’Europa, Amèrica i l’Àsia.

Obra “La Flore du Tibidabo” publicada l’any 1931 per Sennen, llista dels endemismes d’aquesta muntanya i plecs tipus de Carex paui, actualment acceptat sota la recombinació Carex sylvatica subs. paui.

Finalment, s’han pogut identificar 52 tàxons vàlidament publicats en les 75 propostes realitzades per Sennen, actualitzant-ne els noms d’acord amb les flores modernes. En el procés d’aquesta recerca també s’han trobat nombrosos plecs tipus, que seran designats de manera imminent en una revista internacional d’alt impacte. Amb aquest treball es tanca un petit capítol de la botànica catalana que el germà Sennen va començar a escriure ja fa un segle, tot i que encara romanen a l’ombra centenars, potser milers, d’espècies que aquest enigmàtic autor va proposar en la seva extensa obra.

Agraïm especialment al germà Pablo, conservador de l’Herbari Sennen de La Salle, la seva amabilitat i disposició durant la cerca de plecs.

Autors: Iván Pérez-Lorenzo, Neus Ibáñez i Neus Nualart

Visites al papilionari

Durant la primavera (març-juny) les escoles poden venir a visitar el papilionari els dimecres al matí. Per a més informació contacteu amb info@ibb.csic.es

Actualitat

Signat el nou conveni del centre mixt amb l’acord del CSIC i el Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Nou conveni amb data del 10/11/2023.

Consulta aqui el conveni.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

    «abril 2024»
    DlDtDcDjDvDsDg
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
         

Butlletí de notícies