Site Loader

Es publiquen noves dades que ajuden a la conservació dels boscos de Castanopsis a l’Àsia oriental

El gènere Castanopsis (Fagaceae) és un dels components més importants dels boscos de l’Àsia oriental i del sud-est asiàtic, essent moltes de les seves espècies dominants als boscos perennes de fulla ampla de la zona subtropical i tropical montana. Originat com a mínim fa 52 milions d’anys, i avui amb unes 125-130 espècies, el gènere té, a banda d’importància ecològica, nombrosos usos (en fusteria i com a combustible, mentre que les seves nous són comestibles en algunes espècies).

Fruit d’una col·laboració internacional i on hi han participat diversos investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, s’ha publicat recentment un article en la prestigiosa revista Biological Conservation on, mitjançant treball de camp i a través de diferents anàlisis de nínxol ecològic, s’ha intentat donar resposta a les següents qüestions: (1) identificar els patrons de distribució de 32 espècies dominants de Castanopsis a l’Àsia Oriental al llarg del temps (últim màxim glacial [LGM per les seves sigles en anglès], Holocè mitjà, present i any 2070); (2) veure si existeix correlació entre l’amplitud de nínxol (niche breadth) i l’extensió de l’àrea de distribució de les diferents espècies; (3) esbrinar l’existència de refugis climàtics estables (i, en cas positiu, delimitar-los); i (4) determinar si la xarxa actual d’àrees protegides de la regió és capaç de donar cobertura suficient als refugis identificats, a banda d’oferir directrius que ajudin a la seva conservació.

 

castanopsis species in orient asia forests

A l’esquerra, riquesa de boscos dominats per espècies de Castanopsis a l’Àsia oriental; a la dreta, anàlisi de components principals on es representen els nínxols climàtics de les 32 espècies en dues dimensions.

 

Els resultats del treball de camp indiquen que els boscos de Castanopsis es troben de manera més o menys contínua (és a dir, no hi gaps geogràfics importants) des de latituds tropicals a latituds subtropicals del nord; cal remarcar que aquesta continuïtat geogràfica ho és també climàtica, el que podria posar en valor aquests boscos com a corredor ecològic (o una xarxa ecològica per a la conservació sensu UICN).

 

Localització dels refugis climàtics estables de Castanopsis. A l’esquerra, en un escenari de canvi climàtic amb un creixement mínim de les emissions (RCP 2.6); a la dreta, sota un escenari de màxim creixement de les emissions (RCP 8.5).

 

Respecte al present, l’àrea potencial de conservació combinada de les 32 espècies de Castanopsis estudiades hauria estat superior en èpoques anteriors (LGM i Holocè mitjà), però, en canvi, molt inferior per a l’any 2070 (amb una disminució de gairebé el 95%). La manca de correlació entre l’amplitud de nínxol i l’àrea de distribució de les espècies (al contrari del que hom esperaria), s’ha atribuït a l’estabilitat climàtica de la regió d’estudi, un fet evidenciat en estudis recents (i que explica per què a l’est asiàtic s’ha conservat flora relicta extingida en altres parts del planeta). Els principals refugis climàtics estables per a Castanopsis (és a dir, aquelles àrees climàticament adequades per al seu creixement de manera continuada des del LGM fins l’any 2070) es troben principalment a les muntanyes de Yunnan (sud-oest de la Xina). Malauradament, la major part d’aquests refugis estan fora de la cobertura que proporciona la xarxa d’àrees protegides, cosa que aconsella la declaració de noves àrees (o l’expansió de les existents) i, sobretot, l’adopció d’un sistema de gestió sostenible dels boscos de Castanopsis fora de les àrees de protecció.

 

Article de referència:

Tang, C.Q., Matsui, T., Ohashi, H., Nualart, N., Herrando-Moraira, S., Dong, Y. F., … & López-Pujol, J. 2022. Identifying long-term stable refugia for dominant Castanopsis species of evergreen broad-leaved forests in East Asia: A tool for ensuring their conservation. Biological Conservation 273: 109663.

Autors: Neus Nualart i Jordi López-Pujol

Actualitat

Finalització del procés de selecció de la Direcció de l’Institut Botànic de Barcelona per als propers quatre anys, segons el Reglament de Règim Intern de l’IBB com a centre mixt del CSIC i l’Ajuntament de Barcelona.

Nou director amb data del 13/12/2022: Jesús Gómez-Zurita Frau.

Consulta aquí el projecte de direcció.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

Butlletí de notícies