Site Loader

Kalanchoe a l’Equador: un problema d’invasió creixent

El gènere Kalanchoe és un dels més emprats com a planta ornamental, el que, amb poc marge de dubte, ha ocasionat la seva expansió a escala mundial, esdevenint alguns dels seus tàxons invasors a escala global. Potser el cas més conegut és el de l’híbrid artificial K. × houghtonii, planta que a casa nostra sovint es confon amb una de les seves espècies parentals (K. daigremontiana), i que és un dels tàxons sobre els que XenoPlants focalitza part dels seus esforços de recerca des de fa alguns anys. A Catalunya, a banda d’aquest híbrid invasor, hi són presents els seus dos parentals (l’esmentat K. daigremontiana i K. tubiflora), K. laxiflora (erròniament identificada com K. fedtschenkoi) i K. sexangularis.

L’Equador no és pas una excepció a l’expansió del gènere a escala planetària. Un estudi recent, publicat a la revista Plants i que ha comptat amb la participació de diversos investigadors de XenoPlants, ha evidenciat la presència de fins a 16 tàxons en aquest país sudamericà, la meitat dels quals observats en estat silvestre. Cinc tàxons mostren caràcter invasor almenys en alguna regió de l’Equador (K. densiflora, K. laxiflora, K. pinnata, K. tubiflora, i K. × houghtonii), dos s’han naturalitzat (K. daigremontiana i K. gastonis-bonnieri) i un de moment només apareix de manera ocasional (K. mortagei). Cal destacar l’observació per primera vegada de K. gastonis-bonnieri a Sudamèrica com a escapada de cultiu, o de K. laxiflora com a invasora a escala global (fins ara només s’havia observat en altres llocs del món com a ocasional o naturalitzada).

 

A l’esquerra, K. densiflora, observat prop de Calpi (província de Chimborazo); a la dreta, K. laxiflora creixent prop de Quito. Fotografies: J. López-Pujol.

 

A escala de país, l’espècie més estesa geogràficament és K. pinnata, que compta amb 250 registres (prop del 26% del total del gènere) repartits entre les quatre regions biogeogràfiques de l’Equador (Costa, Andes, Amazònia i illes Galápagos) i que es pot relacionar amb el fet que és la primera espècie del gènere observada al país (l’any 1905 a les Galápagos) a més de ser l’espècie que creix en un ventall més ampli de condicions ambientals. Tot i això, l’espècie amb un major nombre de registres a dia d’avui és K. laxiflora (280 sobre un total de 967 per a tot el gènere), encara que és gairebé present només de manera exclusiva als Andes (amb 277 dels 280 registres). Són els Andes, precisament, la regió que concentra el major nombre d’observacions de Kalanchoe de l’Equador (70%), el que es deu probablement a la major riquesa de condicions ambientals d’aquesta regió.

 

Anàlisi de components principals amb variables climàtiques (més la variable empremta humana) de les vuit espècies de Kalanchoe presents en estat silvestre a l’Equador. Com es pot observar, K. pinnata (en groc) ocupa gran part de l’espai ambiental.

 

És força preocupant l’aparició de poblacions en estat silvestre de diversos tàxons de Kalanchoe en àrees protegides (sis: K. gastonis-bonnieri, K. densiflora, K. laxiflora, K. pinnata, K. tubiflora i K. × houghtonii). Fins i tot algun d’ells es cultiva en aquestes àrees, com p. ex. K. pinnata al Parc Nacional de Yasuní. Sembla recomanable, per tant, la prohibició del comerç i cultiu com a mínim de les espècies del gènere amb un fort potencial invasor (K. densiflora, K. laxiflora, K. pinnata, K. tubiflora i K. × houghtonii). Creiem que aquest estudi és un exemple del que està succeint al país amb les invasions biològiques, on només des de fa ben poc s’és conscient d’aquesta problemàtica. Equador és el cinquè estat del món pel que fa al seu índex nacional de biodiversitat (NBI per les seves sigles en anglès) i per tant, cal avançar ràpidament en la tasca de catalogació de la seva flora i fauna invasora.

 

Article de referència:

Vargas, A., Herrera, I., Nualart, N., Guézou, A., Gómez-Bellver, C., Freire, E., Jaramillo Díaz, P. & López-Pujol, J. 2022. The genus Kalanchoe (Crassulaceae) in Ecuador: From gardens to the wild. Plants 11: 1746.

 

Autors: Neus Nualart i Jordi López-Pujol

Actualitat

Finalització del procés de selecció de la Direcció de l’Institut Botànic de Barcelona per als propers quatre anys, segons el Reglament de Règim Intern de l’IBB com a centre mixt del CSIC i l’Ajuntament de Barcelona.

Nou director amb data del 13/12/2022: Jesús Gómez-Zurita Frau.

Consulta aquí el projecte de direcció.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

Butlletí de notícies