Site Loader

Investigadors de l’IBB elaboren un índex per a estudiar l’estabilitat climàtica des del Pliocè fins l’any 2100

  • Investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona lideren un estudi que permet obtenir mapes amb els llocs de la Terra on el clima s’ha mantingut estable i aquells que més han canviat en el passat i més ho faran en el futur.

  • L’estudi, publicat a la revista Scientific Data, ha utilitzat un índex de nova creació que amplia l’abast temporal i la precisió d’altres índexs d’estabilitat climàtica globals.

Identificar i delimitar les tendències d’estabilitat climàtica del planeta per zones pot ajudar a dissenyar noves àrees protegides, així com a prioritzar o redissenyar les existents dins de l’actual context d’escalfament global, que produeix canvis en la biodiversitat del planeta en curts períodes de temps.

És per això que investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), CSIC-Ajuntament de Barcelona, juntament amb la participació d’investigadors de la Xina i el Japó, han creat un nou índex d’estabilitat climàtica (CSI, per les seves sigles en anglès) per a cartografiar el territori, que pot repercutir en la presa de decisions econòmiques o de salut humana, com per exemple en l’elecció de terres per al cultiu o en la cerca de llocs on assentar nous poblaments.

CSI: un índex d’estabilitat climàtica de major precisió

Malgrat que ja existeixen mapes amb dades d’estabilitat climàtica a nivell global, aquests presenten tres grans limitacions: una temporal que impedeix estudiar la influència de les variacions en el clima sobre l’origen i diversificació de les espècies, ja que només cobreixen uns 21.000 anys mentre que els canvis evolutius triguen milers o milions d’anys en produir-se; la resolució espacial que utilitzen (cel·les d’uns 300 × 300 km) no permet correlacionar l’estabilitat climàtica amb dades a escala local i regional; i, per últim, només utilitzen una o dues variables climàtiques que no sempre coincideixen amb les de més rellevància per a cada cas concret d’estudi.

Davant d’aquestes limitacions, el nou índex es nodreix de la recent base de dades de lliure accés PaleoClim, que conté informació de períodes anteriors a l’Últim Màxim Glacial de fa 21.000 anys. A més, utilitza una sèrie de mapes a escala global amb gran resolució (d’aproximadament 5 × 5 km) i considera les variables climàtiques per a dos períodes de temps diferents: el CSI passat, que inclou dades des del Pliocè (3,3 milions d’anys) fins el present i el CSI futur, amb dades que van des del present fins l’any 2100.

“La major amplitud de l’interval temporal escollit, la diversitat de variables tingudes en compte i una major resolució, fan de la nostra proposta una eina molt versàtil en l’estudi de la biodiversitat que permet un ampli ventall d’aplicacions”, declaren en Jordi López-Pujol i la Neus Nualart (IBB, CSIC-Ajuntament de Barcelona), investigadors de l’estudi.

Mapa d’estabilitat climàtica previst per al període que va des del present fins l’any 2100 sota l’escenari de canvi climàtic SSP2-4.5, que es troba a meitat de camí entre els escenaris més optimistes i els més pessimistes, i on s’assumeix un increment de la temperatura d’entre 2,1 i 3,5 ºC per a finals del segle.

Aplicacions de l’estudi

El clima ha tingut un enorme impacte en la biodiversitat del planeta i, per tant, comptar amb un registre de l’estabilitat climàtica a tan elevada resolució pot ajudar a interpretar millor alguns dels fenòmens més rellevants que configuren els patrons actuals de biodiversitat, com són les extincions massives, les diversificacions explosives o les grans migracions del passat. Dins del context actual d’escalfament global en el qual es preveu que els patrons climàtics pateixin canvis dràstics durant un segle, els mapes basats en l’índex CSI podrien ajudar a predir, per exemple, els llocs que sofriran una major entrada d’espècies exòtiques o invasores, o les regions que poden perdre un percentatge de flora i fauna més alt.

“Creiem que es tracta d’un treball altament innovador i que podria tenir, potencialment, una enorme repercussió, ja que és la primera vegada que s’elaboren mapes d’estabilitat climàtica a escala mundial a elevada resolució (cel·les de 5 × 5 km), a través d’un llarg interval de temps (des de fa 3,3 milions d’anys fins l’any 2100)” declara López-Pujol, que afegeix: “A més, l’índex CSI, de lliure accés (i per tant a disposició de la comunitat científica global), es pot recalcular segons criteris i objectius concrets, fent que els usuaris puguin personalitzar el mapa resultant”.

Aquest índex, a banda d’ajudar en la interpretació de patrons de biodiversitat, pot ser molt útil en aspectes tan dispars com l’agronomia (per preveure les àrees on el clima futur serà més estable i, per tant, mes propicies per al cultiu), les polítiques migratòries (les zones on el clima canviï més seran focus d’emigració i, en canvi, les zones climàticament estables seran destins migratoris) o la salut pública (les zones on el clima canviï més podrien ser focus d’infeccions i, per tant, l’origen de futures pandèmies).

“Els mapes d’estabilitat climàtica confirmen el paper de refugi climàtic que va jugar la conca mediterrània —i, en particular, la península Ibèrica— durant les oscil·lacions climàtiques del Plistocè, cosa que va permetre la supervivència de les actuals flora i fauna europees; els nostres mapes dibuixen, però, un panorama molt més ombrívol per l’any 2100 a la nostra regió, amb un clima molt més canviant en comparació amb els països del centre i nord d’Europa”, conclou Nualart.

 

Article de referència:

Herrando-Moraira, S., Nualart, N., Galbany-Casals, M. et al. Climate Stability Index maps, a global high resolution cartography of climate stability from Pliocene to 2100. 2022. Sci Data 9: 48 (2022). doi:10.1038/s41597-022-01144-5

Autora: Lydia Gallego

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

Butlletí de notícies