Presentada una nova revisió d’un gènere d’escarabats crisomèlids endèmic de Nova Caledònia
El Dr. Jesús Gómez-Zurita, investigador del grup d’Entomologia i Interaccions Insecte-Planta de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), ha publicat juntament amb la Maria Pàmies, aleshores estudiant del Grau de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, una revisió d’un grup d’escarabats herbívors de Nova Caledònia, els crisomèlids Eumolpinae. L’estudi forma part d’un projecte més ambiciós que duu a terme l’equip del Dr. Gómez-Zurita: documentar i classificar una radiació hiperdiversa que inclou centenars d’espècies d’Eumolpinae que van evolucionar in situ a la remota illa del Pacífic.
El present estudi se centra en un assemblatge monofilètic de les espècies, és a dir, un grup d’espècies cohesiu que va derivar d’un ancestre comú, que inclou l’espècie Thasycles cordiformis, descrita per Félicien Chapuis el 1874 i amb la qual es va proposar el gènere Thasycles. Aquest nou gènere va ser sinonimitzat poc després de ser proposat i, malgrat els intents de recuperar-lo per part de l’autor alemany Karl Heller l’any 1916, va acabar desapareixent de la literatura taxonòmica a favor del nom antic Dematochroma Baly, 1864, que engloba moltes espècies d’Eumolpinae de Nova Caledònia.

Figura. Thasycles magnus Gómez-Zurita és una de les noves espècies descrites al treball de Gómez-Zurita & Pàmies-Harder, un enorme i magnífic escarabat que, fins ara, havia passat desapercebut. La filogènia de DNA mitocondrial del gènere Thasycles ha estat una eina fonamental per a investigar els límits de les espècies i les seves relacions.
Els autors han utilitzat filogènies moleculars per a demostrar que l’espècie tipus de Dematochroma no està relacionada amb T. cordiformis i han fet servir aquesta informació per reprendre el nom del gènere que descrigué Chapuis, tant per a aquesta espècie com per a l’assemblatge sencer de les espècies estretament relacionades que han estudiat. En aquesta revisió, que combina dades de morfologia i de DNA mitocondrial per a estudiar la diversitat de les espècies, s’han transferit a Thasycles tres especies tradicionalment atribuïdes a Dematochroma i s’han descrit set noves espècies, elevant d’un a 11 el nombre d’espècies que inclou el gènere Thasycles. El grup de recerca, que ha estudiat amb anterioritat els Eumolpinae dels gèneres Acronymolpus Samuelson, Kumatoeides Gómez-Zurita, Taophila Heller i Tricholapita Gómez-Zurita & Cardoso, cada cop s’acosta més a l’objectiu de descriure tota la diversitat d’aquesta radiació endèmica insular.
Més informació:
Gómez-Zurita, J. & Pàmies-Harder, M. 2022. Phylogenetic restitution and taxonomic revision of the New Caledonian endemic genus Thasycles Chapuis (Coleoptera: Chrysomelidae, Eumolpinae). Zoologischer Anzeiger 297: 16-41. doi.org/10.1016/j.jcz.2022.01.003