Els manglars neotropicals: origen antic però diversificació recent
- Les comunitats de manglars neotropicals es van originar al Carib durant l’Eocè, però no van assolir la seva diversitat actual fins el Quaternari.
- La diversificació del Neogen-Quaternari va coincidir amb el refredament global del Pliocè, que va precedir les glaciacions del Pleistocè.
Com es menciona en anteriors notícies de l’Institut Botànic de Barcelona sobre els manglars neotropicals, aquests ecosistemes costaners van sorgir al Carib meridional, fa aproximadament 50 Ma (Eocè mitjà), i van experimentar el seu major recanvi evolutiu en la pertorbació global de l’Eocè/Oligocè (34 Ma). Un treball recent documenta que, des de llavors, aquestes comunitats tan emblemàtiques es van mantenir relativament constants en la seva composició fins el Pliocè (5-2,5 Ma), quan van aparèixer 23 dels 31 gèneres actuals (74%) d’aquestes comunitats (Rull, 2023).
Temps d’aparició I rangs estratigràfics dels gèneres característics dels manglars del Carib. Els elements genuins estan en verd I els associats en blau. Els punts representen els elements sense fòssils coneguts.
Els manglars neotropicals actuals estan dominats per quatre gèneres principals d’arbres de manglar estructurals – Rhizophora (Rhizophoraceae), Avicennia (Acanthaceae), Laguncularia (Combretaceae) i Pelliciera (Tetrameristaceae) – i 26 gèneres associats. Tots els elements genuïns dels manglars (els restringits a aquestes comunitats amb adaptacions morfològiques i/o fisiològiques especials als medis intermareals) ja estaven presents abans del Pliocè, excepte Laguncularia. Entre els gèneres associats, només tres es van originar abans del Pleistocè (els últims 2,6 Ma), mentre que els 23 restants (88%) van sorgir durant aquest període o posteriorment.
Des del punt de vista florístic, els manglars neotropicals són força diversos ja que, a més dels elements característics veritables i associats abans mencionats, poden estar presents prop de 180 espècies que conformen un total de 30 associacions fitosociològiques amb 85 elements diagnòstics.
Biogeogràficament, però, els manglars neotropicals són molt menys diversos que els manglars indo-malais, cosa que s’ha utilitzat per a suggerir que els manglars s’haurien originat a la regió del SE asiàtic. No obstant, encara no s’han trobat evidències empíriques que acceptin o rebutgin aquesta opinió. Els manglars del Carib són un exemple més de la diversificació recent, possiblement vinculada als canvis climàtics del Pleistocè, una idea que està cobrant força en moltes regions i grups taxonòmics.
Article de referència
Rull, V. 2023. The Neogene-Quaternary diversification trend in the shaping of modern Caribbean mangroves. Quaternary Science Reviews 300, 107920.
