Kalanchoe × houghtonii, un híbrid invasor que amenaça amb colonitzar la nova colada volcànica a La Palma

Després de la devastadora erupció volcànica que va posar l’illa de La Palma als informatius de tot el món, sembla que la calma ha tornat a aquest petit indret de l’Atlàntic.

Els rius de lava, abans de color vermell foc, han passat al característic negre basalt dels malpaïsos, esquitxat pel blanc dels líquens i el verd de la vegetació. Tanmateix, alguna cosa ha canviat, i és que si fa algunes dècades eren la paradella canària (Rumex lunaria L.), els bejeques (Aeonium sp.), el verode (Kleinia neriifolia Haw.) o el pi (Pinus canariensis C. Sm. ex DC.) les primeres fanerògames que obrien el camí a la resta de vegetals, l’arribada d’invasores ha posat a d’altres espècies al capdavant. Entre elles, destaquen el Pennisetum setaceum (Forssk.) Chiov. i una nova amenaça, l’híbrid invasor Kalanchoe × houghtonii D.B. Ward, molt problemàtic a la península i que el grup XenoPlants estudia des de fa uns anys.

Aquesta planta suculenta sembla estar dissenyada per a conquerir ambients secs, essent cada cop més comuna a les costes de clima mediterrani. Però quina va ser la nostra sorpresa en trobar plàntules d’aquesta invasora creixent a la sorra emesa des del cor de l’illa en els últims mesos. Coneguda també com a “mare de milers” o “mare de milions”, es troba còmoda entre la roca i la sorra acabades de formar i, malgrat que no és tan freqüent a les Canàries, cada cop és més habitual trobar-la fora de jardins, competint amb la flora local.

En aquest cas, es van localitzar uns exemplars adults a menys de 20km del con volcànic cohabitant amb l’herba Forsskaolea angustifolia Retz., un endemisme canari present a totes les illes. Això ens ha de servir com a advertència, ja que en d’altres arxipèlags d’origen volcànic com Hawaii, el gènere Kalanchoe ha aconseguit envair els llocs més recòndits. La gran producció de propàguls per les fulles juntament amb el seu metabolisme CAM fan d’aquestes plantes unes autèntiques lluitadores per la supervivència, fent que la seva erradicació sigui complicada ja que un sol individu pot produir centenars de clons.

Des de l’Institut Botànic de Barcelona enviem tot el nostre suport a la població palmera, en especial a la que ha perdut tant a causa d’aquest esdeveniment natural tan catastròfic com impressionant. Esperem que en la major brevetat possible la natura permeti una recuperació econòmica i ecològica satisfactòria, i que el malpaís creat pel volcà sense nom no sigui la llar de la perjudicial flora invasora.

Autor: Iván Pérez-Lorenzo