Site Loader

DEFENSA TESI: Seqüenciació de nova generació en l’estudi de les radiacions alpines: els gèneres Saussurea i Jurinea

Doctoranda: Sonia Herrando Moraira

Data: Dimarts 18 de gener 2022, 11h

La defensa es farà telemàticament però també es podrà seguir en directe des de la Sala Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona


La present tesi doctoral és un estudi sistemàtic i macroevolutiu de dos gèneres de la família de les Compostes: Saussurea DC. i Jurinea Cass. (tribu Cardueae). Ambdós gèneres constitueixen un model ideal per a abordar els grans eixos de la sistemàtica: són molt rics en espècies (ca. 700 entre els dos) i la seva distribució geogràfica és molt peculiar al llarg de l’hemisferi nord: apareixen a les regions de l’Himàlaia, l’altiplà de Qinghai-Tibet (QTP), i en particular a les muntanyes Hengduan, per a Saussurea; i la regió ranoturania per a Jurinea. Aquestes dues àrees principals de distribució són considerades un dels majors focus de biodiversitat del món, amb taxes d’endemismes i riquesa d’espècies excepcionals. No obstant, han sigut pocs explorades pels biòlegs evolutius degut a causes de diversa índole que han dificultat l’estudi en profunditat dels processos de diversificació que han originat les espècies que habiten aquests indrets. Per un costat, la dificultat en sí de recol·lecció de material biològic, ja que gran part de la diversitat es troba en zones muntanyoses de difícil accés. I per l’altre, les limitacions metodològiques de la seqüenciació Sanger, pràcticament l’única eina disponible que existia fa una dècada per a la reconstrucció de filogènies moleculars. La diversificació explosiva de gran quantitat d’espècies en un curt període de temps, deixa un dèbil senyal filogenètic, el que fa que, en usar una major quantitat de marcadors, la resolució de la història evolutiva d’un grup i les relacions entre les seves espècies sigui major.

L’estudi s’ha realitzat mitjançant l’extracció de dades filogenòmiques, morfològiques, ecològiques i paleoclimàtiques, i hem aconseguit superar les dues major dificultats en aquest tipus d’estudis: obtenir un mostreig gairebé complet d’espècies i aconseguir filogènies estadísticament recolzades en ambdós gèneres. Sobre aquesta base, hem analitzat quins han sigut els factors desencadenants d’aquestes radiacions, quan han tingut lloc i, si el ritme de radiació ha sigut constant o ha seguit polsos que es puguin relacionar amb esdeveniments climàtics o geològics. Els resultats suggereixen que en el cas de Jurinea, el canvi brusc en el clima produït en el salt del Miocè al Pleistocè fou el principal desencadenant de la radiació. Quant a Saussurea, el desencadenant fou l’aixecament de les muntanyes de l’Himàlaia, també durant el Miocè, que obrí un enorme ventall d’hàbitats que les espècies del gènere colonitzaren amb rapidesa. Un altre factor molt destacable fou l’estabilitat climàtica que succeí al canvi del Miocè al Pleistocè. Conèixer els processos subjacent a aquestes radiacions, en el cas que els factors desencadenants siguin climàtics, ens permeten predir els possibles esdeveniments del futur.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

Butlletí de notícies