Site Loader

Com conservar l’espècie més amenaçada de Catalunya? Estudi genètic per al pla de recuperació de Seseli farrenyi

Seseli farrenyi (Apiaceae) és considerada com una de les espècies vegetals més amenaçades, sinó la més amenaçada, de Catalunya. La seva conservació és per tant prioritària, com així ho reconeix la seva inclusió al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, on hi apareix llistada com a “en perill d’extinció”. Aquesta catalogació implica que és necessari aplicar a l’espècie un pla de recuperació (encara no aprovat però ja en un estat de tramitació avançat), a totes llums necessari degut a la seva situació extremadament preocupant: queden al voltant de 200 individus repartits entre les tres úniques poblacions que té aquesta espècie al cap de Creus (província de Girona). L’espècie ha sofert una regressió demogràfica molt acusada en les darreres dues dècades, amb una davallada del nombre d’efectius superior al 90%.

Figura 1. Individu reproductiu de Seseli farrenyi (fotografia: J. López-Pujol)

Com a part del futur pla de recuperació de l’espècie, des de l’IBB vam realitzar un estudi genètic (encàrrec de la Generalitat de Catalunya) que servís per a fer un disseny més eficient de les mesures de conservació dins el pla, en especial dels reforços de les poblacions existents (és a dir, translocacions genèticament informades). L’estudi genètic, publicat recentment a la revista PeerJ, es va basar en l’ús de nou microsatèl·lits com a marcadors, específicament dissenyats per a S. farrenyi. A més de les tres poblacions naturals existents, també es van estudiar les tres col·leccions ex situ que existeixen d’aquesta espècie, ja que serien els donants de propàguls per a les activitats de translocació. Un dels principals resultats de l’estudi és que els nivells de diversitat genètica en les poblacions naturals de S. farrenyi continuen sent elevats (en comparació amb un estudi genètic amb aloenzims publicat fa dues dècades, just abans de l’inici del davallada demogràfica de l’espècie), molt probablement com a resultat d’un sistema d’encreuament predominantment al·lògam en combinació amb el poc temps transcorregut des del declivi poblacional. Tot i això, sí que hem detectat símptomes incipients de fragmentació, ja que els valors de la diferenciació genètica són relativament alts i es poden distingir nítidament dos llinatges genètics tot i l’àrea de distribució tant petita de l’espècie (menys d’1 km2).

Figura 2. Assignació de tots els individus estudiats de Seseli farrenyi als dos llinatges genètics identificats segons el programa STRUCTURE. Les tres col·leccions ex situ pertanyen al llinatge groc.

Aquests resultats genètics proporcionen informació molt important a l’hora de dissenyar mesures de gestió de la conservació; de cara als reforçaments poblacionals, i com a mesura de precaució —com a mínim en una primera fase—, no creiem que sigui convenient mesclar estocs dels dos llinatges, ja que existeix un cert risc de trencament de complexos gènics co-adaptats. La mescla de propàguls dels dos llinatges sí que es podria plantejar a l’hora de crear una població experimental, que podria sotmetre’s a un seguiment genètic (genetic monitoring).

 

Més informació:

Garcia-Jacas, N., Requena, J., Massó, S., Vilatersana, R., Blanché, C. & López-Pujol, J. 2021. Genetic diversity and structure of the narrow endemic Seseli farrenyi (Apiaceae): implications for translocation. PeerJ 9: e10521. doi.org/10.7717/peerj.10521

Autors: Núria Garcia-Jacas, Roser Vilatersana i Jordi López-Pujol

Esdeveniments

    «desembre 2021»
    DlDtDcDjDvDsDg
      
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31