Site Loader

La incidència de l’apomixi en asteràcies alpines

La reproducció asexual s’ha considerat sovint com un carreró evolutiu sense sortida, però els llinatges asexuals (sobretot els que són apomíctics) estan presents en diverses famílies d’angiospermes i sovint comprenen un gran nombre de tàxons. Les plantes que presenten aquest tipus de reproducció (apomíctiques) produeixen llavors sense meiosi ni fertilització, de manera que els seus descendents són genèticament idèntics a la planta mare.

Figura 1. Hieracium alpinum. Foto: Manica Balant

La investigació de les correlacions entre factors genètics, ambientals i taxonòmics i la incidència de l’apomixi ha representat durant molts anys un gran repte, atès que sovint s’ha omès alguna d’aquestes variables en les anàlisis. En aquest treball, el cribratge de les llavors mitjançant citometria de flux, les dades citològiques i les variables ecològiques s’han integrat en un marc filogenètic per a crear un conjunt de dades per a 229 d’asteràcies dels Alps europeus. S’analitzaren les possibles correlacions entre l’altitud, el nivell de ploïdia i la fenologia amb la reproducció asexual i el tipus d’apomixi.

Tot i que l’apomixi no és un fenomen dominant entre les espècies estudiades, els nostres resultats confirmen que un nivell de ploïdia senar (per exemple, 3x) i, en menor mesura, un nivell poliploide parell (és a dir, 4x) augmenten significativament la seva probabilitat, possiblement a causa de deficiències durant la meiosi. La distribució d’espècies apomíctiques no mostra correlació amb l’altitud, i hi ha una correlació feble entre la iniciació primerenca de la floració i l’apomixi apospòrica (sense meiosi).

Malgrat que els canvis climàtics actuals i futurs poden afectar greument la supervivència de la flora dels Alps europeus, la reproducció asexual i la poliploidització poden resultar, almenys temporalment, una possibilitat per a la supervivència d’una espècie en les noves condicions climàtiques. Per tant, descobrir com evolucionen i persisteixen els tàxons apomíctics i els poliploides serà essencial per entendre l’ecologia dels Alps europeus i, per tant, informar sobre futures estratègies de conservació.

Figura 2. A) Filogènia de les asteràcies alpines construïdes a partir de Smith & Brown (2018)1 per 238 tàxons. El color dels cercles en les puntes de cada branca indica el mode reproductiu. B) Gràfic circular que il·lustra la proporció de gèneres amb reproducció sexual (color sòlid) i de gèneres amb reproducció apomíctica (quadrícula negra) per a cada tribu d’asteràcies. Els codis representen les mateixes tribus que en l’arbre filogenètic.

1 Smith SA, Brown JW. 2018. Constructing a broadly inclusive seed plant phylogeny. American Journal of Botany 105: 302–314.

Més informació

Pegoraro, L., Baker, E. C, Aeschimann, D., Balant, M., Douzet, R., Garnatje, T, Guignard, M. S, Leitch, I. J, Leitch, A. R, Palazzesi, L., Theurillat, J., Hidalgo, O., Pellicer, J., The correlation of phylogenetics, elevation and ploidy on the incidence of apomixis in Asteraceae in the European Alps, Botanical Journal of the Linnean Society, boaa058. https://doi.org/10.1093/botlinnean/boaa058

Autors: Jaume Pellicer, Oriane Hidalgo, Teresa Garnatje i Manica Balant

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments

    «desembre 2020»
    DlDtDcDjDvDsDg
     
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31