iNaturalist: pot el ciutadà ser científic? Una arma de doble tall

Quan trobem un animal o planta al camp, sovint no sabem quina espècie és, tanmateix, hi ha un interès generalitzat en voler conèixer el què veiem, ja sigui un petit insecte, ocell o flor. Aquestes observacions, a més, poden tenir un valor científic afegit si, per exemple, s’utilitzen per estudiar on creix una planta amenaçada o per investigar la migració d’ocells o papallones. És aquí on entra en joc la ciència ciutadana, en la qual la població general pot ajudar i participar en activitats que contribueixen a la recerca científica. Un dels aspectes en que la ciència ciutadana resulta especialment útil és que la població, actuant a mode d’un “exèrcit” de científics no professionals, és capaç de realitzar observacions en un espai molt més gran i durant un període de temps molt més llarg del que ho poden fer els científics professionals de manera individual. Aquesta participació de la ciència ciutadana ha experimentat un gran creixement en els últims anys gràcies a l’aparició d’internet i l’ús generalitzat de telèfons intel·ligents (smartphones) que faciliten la transmissió d’informació cap als investigadors.

Una mostra d’aquest creixement és el cas d’iNaturalist, una eina de ciència ciutadana i xarxa social en línia basada en l’enregistrament d’observacions de biodiversitat a través del món. En aquesta plataforma, els usuaris enregistren les seves observacions d’espècies de plantes, animals i fongs pujant fotografies o àudios, i la resta d’usuaris poden col·laborar en la identificació correcta de l’espècie o afegint comentaris. La plataforma avui en dia compta amb prop de 3 milions d’usuaris i més de 170 milions de registres que, fins i tot, han permès el descobriment de noves espècies per a la ciència, com Gonolobus naturalistae, de la costa est de Mèxic, descrit a finals de 2020.

Un dels pilars fonamentals d’iNaturalist és la interacció entre usuaris, i això s’evidencia, d’entre altres exemples, en el sistema de validació de les observacions: quan un usuari afegeix una observació, proposa una identificació de què ha vist i la resta d’usuaris són els encarregats d’afegir les seves identificacions i comentaris, ja sigui validant la identificació inicial o rebutjant-la. Un cop dos terços de les identificacions concorden, l’observació es considera validada i s’incorpora a Global Biodiversity Information Facility (GBIF), la principal base de dades de biodiversitat mundial usada àmpliament per a estudis científics. No obstant, aquest increment en les dades de camp dels científics no professionals per a projectes de recerca, a vegades, pot anar en detriment de la qualitat de les dades i induir a errors en els resultats dels estudis que les utilitzin. Per aquest motiu, s’han analitzat quins són els principals aspectes de la plataforma d’iNaturalist que repercuteixen negativament en la qualitat de les dades per a la recerca botànica i s’han explorat diverses propostes al respecte. Aquest estudi, liderat per Eduard López-Guillén i Jordi López-Pujol de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) i Ileana Herrera de la Universidad Espíritu Santo, ha comptat amb la col·laboració d’altres investigadors de l’IBB (tant vinculats al Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, com al Museu de Ciències Naturals de Barcelona) així com d’altres centres de recerca.

Segons aquest estudi publicat a la revista Diversity, un dels problemes principals de l’ús de les dades de ciència ciutadana per a estudis científics són les deficiències que presenta el sistema de validació. En ser una plataforma oberta a tothom, de forma habitual s’incorporen a GBIF observacions sota un nom incorrecte, ja que diversos usuaris han validat identificacions errònies. D’acord amb els autors, aquest problema podria evitar-se sent més rigorosos, per exemple augmentant el nombre de validacions necessàries per a incorporar les observacions a GBIF, o bé donant més valor a validacions fetes per persones expertes.

“Sovint ens trobem també amb imatges borroses o fetes des de massa lluny o massa a prop que no ens deixen identificar correctament l’espècie de l’observació” comenta l’Eduard López-Guillén. I és que la qualitat de les imatges, normalment realitzades amb un dispositiu mòbil, és un dels principals motius pels quals s’identifiquen erròniament algunes espècies. Una possible solució podria ser incloure diverses imatges per a cada observació que mostrin diferents parts de la planta, ja que, en botànica, és habitual que hi hagi espècies es distingeixin les unes de les altres a partir de trets molt concrets. L’ús de referències de mida (regles o monedes) o de color (paletes de color) incrementarien notablement la qualitat d’aquestes imatges. “A més, també recomanem afegir una fotografia de l’ambient en el qual s’ha trobat la planta per tal de saber si la planta és cultivada o silvestre” indica López-Guillén. Aquest és un aspecte important perquè l‘ús de registres de plantes cultivades pot distorsionar els resultats d’alguns estudis, com per exemple aquells per a saber on poden créixer determinades plantes (ja que moltes plantes es cultiven en llocs on no hi creixerien de manera natural i hi sobreviuen gràcies al reg i d’altres tractaments). Per aquesta raó, aconsellen notificar si la planta és cultivada a través d’una opció que ofereix iNaturalist i que rarament s’utilitza. “Hi ha altres vegades en què la precisió de les coordenades és molt baixa, fins al punt que, per exemple, apareix una planta terrestre creixent enmig del mar, i això, de nou, es tradueix en errors importants si estem fent estudis sobre les condicions en les quals es pot trobar aquella espècie” afegeix l’investigador i segueix “el què és ideal seria marcar com a obligatòria la precisió geogràfica de l’observació, informació que ara per ara és opcional”.

Per últim, l’estudi destaca la problemàtica de les observacions duplicades, és a dir, la situació que es dona quan es fan diverses observacions del mateix individu. “Aquestes duplicacions ens poden fer creure falsament que, per exemple, una població d’una espècie amenaçada compta amb més individus dels que realment té (ja que totes les observacions en realitat fan referència a un mateix individu)”. A més, aquesta problemàtica és molt més freqüent en les plantes que en els animals degut a la seva naturalesa estàtica.

Com a resposta tant a aquesta última problemàtica com a d’altres que hi pugui haver, López-Guillén conclou “tot el que proposem aquí no deixen de ser meres recomanacions. No hem d’oblidar que el principal rol d’aquesta eina és apropar la població a la biodiversitat i, per tant, la responsabilitat de filtrar i seleccionar les dades recau, al cap i a la fi, en el personal investigador”.