Mor Núria Garcia-Jacas, Investigadora Científica de l’Institut Botànic de Barcelona
El passat 28 d’abril ens deixava Núria Garcia-Jacas (1961-2023), investigadora científica de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB). La Núria, natural de Vilassar de Mar (Barcelona), va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1986. Posteriorment es va doctorar a la mateixa universitat l’any 1992 amb la tesi “Estudi taxonòmic i biosistemàtic de les espècies ibèriques i nord-africanes del gènere Centaurea sect. Acrocentron”, i que va realitzar integrament a l’IBB sota la supervisió del Dr. Alfonso Susanna de la Serna, qui seria posteriorment el seu marit. Un cop finalitzada la seva estada post-doctoral a la Washington State University (Estats Units) —al laboratori del Drs. Soltis, amb qui tant la Núria com l’Alfonso van mantenir una estreta amistat i també una important col·laboració científica— la Núria es va incorporar a l’IBB, primer gràcies a una sèrie de contractes postdoctorals i, a partir de l’any 2001, ja com a Científica Titular del CSIC. L’any 2009 aconseguí promocionar a la categoria d’Investigadora Científica. La Núria va exercir durant molts anys com a cap del Departament de Biodiversitat de l’IBB de i també com a cap del Laboratori de Sistemàtica Molecular del mateix centre i, fins el moment de la seva mort, com a secretària del Grup de Recerca en Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetals (GReB).
La Núria fent treball de camp a la muntanya de Jabalcón, Granada, l’any 1989.
L’estada postdoctoral de la Núria sentà les bases per a l’establiment del Laboratori de Sistemàtica Molecular a l’IBB, el primer de tot l’estat de la seva mena, i que permetia la utilització de tècniques molt novedoses en aquell temps, com ara la sequenciació del DNA i la seva aplicació en la sistemàtica de les plantes. Ben aviat la Núria s’especialitzà en la tribu de les Cardueae (Compositae), posant especial èmfasi en el gènere Centaurea. A banda del seu treball en filogènia i taxonomia, disciplines en les que va acabar convertint-se en un referent a nivell internacional, la Núria també va treballar en d’altres camps, destacant la genètica de la conservació. Ens deixa un importantíssim llegat científic, amb més de 150 articles publicats en les més prestigoses revistes del seu camp, dels quals més d’un centenar ho han estat en revistes incloses al Science Citation Index. Menció a banda mereix la redacció —conjuntament amb l’Alfonso— del capítol de les Cardueae en les principals obres de referència en sistemàtica de compostes, The Families and Genera of Vascular Plants i Systematic, Evolution, and Biogeography of the Compositae. També cal destacar la seva activitat docent (amb la direcció o codirecció d’11 tesis doctorals, set màsters i quatre treballs de final de grau), i editorial (fou editora de diverses revistes com ara Plants, Botanica Serbica o Collectanea Botanica).
La Núria a la serra de Cardó, durant el treball de mostreig de Centaurea podospermifolia (desembre de 2008).
Però, per damunt de tot, cal destacar els valors personals que caracterizaren la Núria, treballadora infatigable i d’una gran tenacitat. Creiem que no resulta exagerat calificar-la com a bona persona, generosa, conciliadora i, alhora, dotada d’una jovialitat gairebé insòlita que va mantenir fins al final. Per totes les seves qualitats s’ha volgut lligar el seu nom a un gènere nou descrit dins de la tribu de les Cardueae, Nuriaea.
Núria, siguis on siguis, descansa en pau.
