Site Loader

Auge i declivi dels manglars del Carib

  • Els manglars tropicals protegeixen altres ecosistemes costaners, mantenen la biodiversitat terrestre i marina, i són els ecosistemes de carboni blau més eficients, contribuint a mitigar l’escalfament global.
  • Segons estimacions recents, els manglars del Carib, que van sorgir fa 50 milions d’anys, podrien desaparèixer en menys d’un segle degut a la desforestació.

Els manglars formen una franja continental distal al llarg de les costes tropicals/subtropicals, protegeixen les costes i altres ecosistemes costaners (coralls, pastures marines, aiguamolls) de l’erosió i desenvolupen una estructura física complexa que afavoreix la diversificació d’hàbitats i nínxols. Això permet que prosperin moltes espècies terrestres i aquàtiques, augmentant-ne així la biodiversitat i la complexitat ecològica. Els manglars no només proporcionen serveis ecològics i culturals, sinó que també contribueixen a mitigar l’escalfament global. Aquestes comunitats, juntament amb els prats marins i els aiguamolls salats, figuren entre els ecosistemes de carboni blau més importants ja que actuen com a eficaços embornals de carboni i contribueixen a mitigar l’augment de CO2 atmosfèric. A l’actualitat, no obstant, els manglars es troben entre els ecosistemes més amenaçats del món degut a la desforestació natural i antropogènica.

La regió del Carib amb les zones de manglars ressaltades en verd (esquerra) i les arrels aèries (neumatòfors) de Rhizophora mangle, l’arbre dominant als manglars del Carib (dreta).

El Carib és un dels principals punts crítics per a la conservació dels manglars, essent les amenaces més importants la urbanització, la construcció de presses, l’agricultura, la silvicultura, el turisme, la pesca, la producció de sal i l’aqüicultura. Segons estimacions recents, els manglars del Carib s’han reduït en ~7000 km2 en només tres dècades (1980-2010), cosa que suposa la reducció d’un terç, a un ritme mitja de >230 km2 a l’any (Rull, 2022). Si es mantenen aquestes taxes, els manglars del Carib podrien desaparèixer en els pròxims 60 anys.

Comparativa de l’extensió dels manglars (km2) a les costes del Carib, entre 1980 i 2010 (Rull, 2022).
País/illa 1980 2010
Anguilla (Regne Unit) <1 1
Antigua i Barbuda 16 8
Aruba 4 <1
Barbados <1 <1
Belize 785 445
Illes Caiman (Regne Unit) 10 41
Colòmbia 4400 2622
Costa Rica 634 365
Cuba 5374 3328
República Dominicana 344 187
El Salvador 467 376
Grenada 3 2
Guadeloupe (França) 30 37
Guatemala 186 235
Guaiana 910 286
Haití 178 144
Hondures 1525 597
Jamaica 120 94
Martinica (França) 19 21
Nicaragua 1034 740
Panamà 2500 1533
Puerto Rico 77 87
Saint Kitts & Nevis <1 <1
Saint Lucia 2 16
Saint Vincent i les Grenadines <1 <1
Trinitat i Tobago 75 77
Veneçuela 2600 2753
Illes Verges (EUA i Regne Unit) 10 21
Total Carib 21300 14000

En els debats sobre la conservació se sol dir que allò que l’evolució ha trigat milions d’anys en construir pot desaparèixer en cosa de segles. En el cas dels manglars del Carib, aquesta asimetria es pot quantificar, ja que aquests ecosistemes es van originar fa uns 50 milions d’anys i, si es mantenen les taxes de desforestació actuals, podrien desaparèixer en menys d’un segle (Rull, 2023). Durant la seva evolució, els manglars del Carib han suportat extincions massives, reorganitzacions paleogeogràfiques, cicles climàtics glaciars-interglacials i canvis dràstics del nivell del mar. Ara, la pressió humana podria esborrar “instantàniament” aquests boscos de la Terra. El declivi dels manglars s’ha alentit gràcies a mesures recents de protecció, però això només en retardarà la seva pèrdua algunes dècades. Calen mesures de conservació més eficaces i coordinades a escala regional per a evitar la desaparició dels manglars a la regió del Carib.

 

Articles de referència:
  • Rull, V. 2022. Responses of Caribbean mangroves to Quaternary climatic, eustatic and anthropogenic drivers of ecological change. Plants 11, 3502.

  • Rull, V. 2023. Rise and fall of Caribbean mangroves. Science of the Total Environment (in press).

Autor: Valentí Rull

VISITA EL PAPILIONARI

D’abril a juny els grups escolars poden visitar gratuïtament el papilionari acompanyats dels nostres investigadors.

Escriu-nos a infoibb@ibb.csic.es

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

    «juny 2025»
    DlDtDcDjDvDsDg
          
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     

Formem part de:

Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya