Site Loader

Desxifrant l’arbre filogenètic dels Cryptocephalinae

La gran diversitat i distribució mundial dels escarabats fan que tinguin un paper clau en el manteniment dels ecosistemes. Tanmateix, i en gran part degut a la seva gran diversitat, això fa que el nostre coneixement sobre aquesta diversitat i les seves relacions sigui molt limitat. D’entre els escarabats Chrysomelidae, un grup megadivers amb més de 40.000 espècies descrites, la subfamília Cryptocephalinae és la quarta més gran i conté més de 5.300 espècies que es distribueixen per tot el món. Malgrat existeixen hipòtesis sobre la seva classificació, no ha sigut fins a la recerca que ha dut a terme el Dr. Jesús Gómez-Zurita i el seu equip que s’ha obtingut un arbre tan complet quant a marcadors filogenètics i taxons que ha servit per a avaluar i refinar aquestes hipòtesis.

Jesús Gómez-Zurita, anteriorment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i recentment incorporat a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), i el seu equip porten més de dues dècades recollint mostres per a l’estudi. Recorrent Europa, Amèrica, Oceania i el sud-est asiàtic, i gràcies també a la col·laboració de nombrosos col·legues, han aconseguit representar un total de 167 espècies de 66 gèneres de Cryptocephalinae, és a dir, el 52% dels gèneres d’aquesta subfamília.

Per a reduir l’arbre filogenètic de la subfamília s’han analitzat cinc marcadors genètics i els resultats concorden amb la classificació acceptada fins ara quant a les tribus Fulcidacini i Clytrini, però separen la tribu Pachybrachini de Cryptocephaliin (fins llavors considerades la mateixa tribu) i creen la tribu Mylassini, divergent dels altres llinatges i un possible relicte patagònic d’un grup que un dia fou més divers i àmpliament distribuït a l’Antàrtida.

Filogènia de la subfamília Cryptocephalinae i separació dels principals llinatges evolutius fruit de la fragmentació del megacontinent Gondwana.

Les dades paleontològiques del registre fòssil i les biogeogràfiques que incloïen la data d’una radiació insular, han servit per calibrar un rellotge molecular per aquesta filogènia. D’aquesta manera, l’estudi publicat a la revista Zoologica Scripta situa l’origen dels Crytocephalinae al Cretaci inferior fa 116 milions d’anys a Gondwana. A més, les dades indiquen que la separació dels llinatges evolutius principals és temporalment i geogràficament congruent amb la fragmentació dels territoris del megacontinent.

El treball de mostreig que ha durat més de 20 anys, ha sigut fructífer i les anàlisis filogenètiques dels espècimens han permès obtenir una eina que desxifra una petita part, però important, de l’Arbre de la Vida. Alhora, s’obren noves vies de recerca que poden llançar llum sobre els processos evolutius de generació de diversitat, així com conèixer més sobre l’evolució dels Cryptocephalinae i altres coleòpters.

 

Més informació:

Gómez-Zurita, J. & Cardoso, A. 2021. Molecular systematics, higher-rank classification and Gondwanan origins of Cryptocephalinae leaf beetles. Zoologica Scripta 50. DOI: 10.1111/zsc.12501.

Autor: Jesús Gómez-Zurita

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments