Evolució i descoberta d’una nova espècie entre les Cymbalaria de la Mediterrània oriental
El sud de la península balcànica acull una enorme diversitat d’espècies i grau d’endemisme. Especialment interessant per la biogeografia de la Regió Mediterrània són les illes de l’Egeu, que es troben en la frontera entre les regions florístiques Mediterrània i Irano-Turaniana. En aquest estudi ens centrem en un complex grup d’espècies del gènere Cymbalaria per estudiar-ne el seu origen i proposar una classificació d’acord amb la seva història evolutiva. Entre d’altres, mostrem com les Illes Egees s’han colonitzat des del continent diverses vegades per aquest grup d’espècies, que haurien aprofitat les oscil·lacions del nivell del Mar durant les glaciacions per dispersar-se d’una illa a una altra, fins i tot creuant una coneguda barrera biogeogràfica: la línia de Rechinger. A més, aquest estudi apunta a una complexa evolució lligada a duplicacions del genoma. Finalment, hi describim la nova espècie Cymbalaria spetae, en base a evidències morfològiques i evolutives. El testimoni d’herbari utilitzat per a la descripció (el typus) ha quedat dipositat a l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona.
Cymbalaria longipes, endemisme de la Mediterrània oriental
Més informació:
Carnicero, P., Garcia-Jacas, N., Sáez, L., Constantinidis, T. and Galbany-Casals, M., 2021. Disentangling relationships among eastern Mediterranean Cymbalaria including description of a novel species from the southern Peloponnese (Greece). Plant Systematics and Evolution, 307(2). DOI: 10.1007/s00606-020-01730-3
