SEMINARI: Reinterpretació de Cynara baetica basada en el principi integratiu de delimitació d’espècies

Cicle de seminaris IBB

Ponent: Sergi Massó

Data: dimarts , 28 de març de 2017, 12:00 hores

Lloc: Sala Salvador de l’IBB

El gènere Cynara (Compostes), estès per tota la Mediterrània, comprèn actualment nou espècies. Una d’elles és Cynara baetica, una espècie diploide (2n = 34) distribuïda a ambdós cantons de l’estret de Gibraltar. Aquesta herba perenne ha estat descrita històricament com dues espècies diferents: (1) Cynara alba, que viu en sòls profunds i nitrogenats en unes altituds d’entre 500 i 1700 metres a la zona sud de la península Ibèrica, i (2) Cynara hystrix, que la podem trobar en marges de carretera i terrenys oberts amb les mateixes condicions de sòl però a una alçada superior (entre 900 i 2100 metres) al nord del Marroc. L’any 1992, però, un estudi morfològic dut a terme per Wiklund va fusionar aquestes dues espècies dins una sola (C. baetica) i separant-la en dues subespècies: C. baetica subsp. baetica, per les poblacions ibèriques; i C. baetica subsp. marocanna, per les marroquines.

Els objectius d’aquest estudi són: (i) analitzar la diversitat genètica dins i entre les poblacions de Cynara baetica; (ii) inferir el patró filogeogràfic de C. baetica  i el paper de l’estret de Gibraltar com a barrera; (iii) cercar possibles diferències morfològiques, genètiques i/o ecològiques entre ambdues subespècies, i (iv) proposar mesures de conservació. Per tal d’assolir-los, i seguint les noves tendències sobre la delimitació d’espècies, s’han realitzat anàlisis filogenètiques i de genètica de poblacions (usant marcadors moleculars –AFLP– i cloroplàstics –cpDNA) combinats amb estudis de nínxol ecològic (ENM) i estudis de caire morfològic usant un ampli mostreig que comprèn individus d’ambdues subespècies.

Els resultats obtinguts mostren una clara diferenciació tant genètica com morfològica i ecològica entre ambdues subespècies. D’acord amb tots aquests resultats es modifica el tractament taxonòmic actual i es proposen les mesures de conservació d’acord amb aquest nou tractament.