INSTITUT
L’Institut Botànic de Barcelona (IBB) és un centre mixt format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’IBB es fundà l’any 1934 i la primera intervenció del CSIC es produí el 1942, quan es va crear una plaça de Científic Titular que ocupà Pius Font i Quer. L’any 1986 l’IBB es constituí com a centre associat i, un any més tard, s’incorporà el primer Científic Titular de l’etapa moderna de l’IBB. El 1998 es va prendre la decisió de signar un nou acord amb l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del qual s’elevà a la categoria de centre mixt.
Tenint en compte la rellevància científica i el volum de les col·leccions, l’IBB és el segon centre botànic d’Espanya. Avui en dia les col·leccions comprenen prop de 800.000 plecs d’herbari. Aquestes col·leccions, així com la biblioteca especialitzada —integrada a la Xarxa de Biblioteques del CSIC i accessible a través d’Internet—, romanen obertes a la consulta de tots els investigadors interessats. L’IBB també conserva el Gabinet Salvador, una de les poques col·leccions naturalistes de la Il·lustració que han arribat als nostres dies. Aquesta col·lecció, que forma part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC) i està exposada al públic, inclou tota classe de peces (fòssils, petxines, llavors, i productes animals i vegetals diversos, a banda d’un herbari), i una biblioteca científica, mèdica i farmacèutica dels segles XVI al XVIII que és, dins del seu àmbit, una de les més importants del món. Actualment, la investigació de l’IBB es porta a terme en cuatre grups de recerca diferents: Biodiversitat i evolució de plantes, Genòmica evolutiva de plantes i etnobotànica, Flora autòctona i al·lòctona: diversitat, coleccions i conservació i Entomologia i interaccions insecte-planta.
L’IBB està situat al Parc de Montjuïc, una de les zones més emblemàtiques de la ciutat tant des del punt de vista cultural com històric. El denominat “edifici històric”, que fou la primera seu de l’IBB, està emplaçat als voltants del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Actualment, l’IBB es troba en un nou edifici, construït l’any 2003 i situat a la part alta del Jardí Botànic de Barcelona (JBB), institució amb la qual manté una estreta relació.
L’origen de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) es troba al Museu de Ciències Naturals, creat el 1882 amb les col·leccions que el naturalista Francesc Martorell i Peña (1812-1878) llegà a la ciutat de Barcelona.
Un pacte a l’Ajuntament de Barcelona entre els regionalistes de la Lliga i els republicans va posar les bases, el 1916, per a la transformació del Museu. Sota el guiatge de Josep Maluquer i Nicolau es van donar les primeres passes del que havien de ser els tres grans museus de ciències naturals (de zoologia, geologia i botànica). Es va partir de les col·leccions naturalistes existents i de les cedides per la Institució Catalana d’Història Natural, i es va comptar amb la participació de la Mancomunitat, primer, i de la Generalitat després. El 1917 el doctor Pius Font i Quer (1888-1964) es va incorporar al Departament de Botànica del Museu.
No fou, però, fins a l’any 1934 que es creà l’IBB. Entre 1917 i 1937, Font i Quer va desenvolupar intenses campanyes de recol·lecció, va adquirir fonts bibliogràfiques importants i també destacades col·leccions de referència amb la finalitat de reunir un gran herbari de la Mediterrània occidental. Es van començar els treballs de construcció d’un jardí botànic el 1930, aprofitant les pedreres de La Foixarda. Finalment, el 1940 va ser possible traslladar l’antic IBB a un pavelló pròxim a aquest jardí.
L’any 1998 es va firmar un nou conveni segons el qual l’IBB passà a ser un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona. En el marc d’aquest nou conveni, el CSIC construí l’any 2003 un nou edifici dins del nou Jardí Botànic, inaugurat el 1999. A partir d’aquest moment, l’IBB ha iniciat una nova etapa amb una implicació cada cop més gran del CSIC.
