Site Loader

L’edifici de l’Institut Botànic de Barcelona celebra 20 anys

L’Institut Botànic de Barcelona (IBB) està de celebració. Aquest any 2023 es compleix el 20è aniversari de la inauguració de l’edifici que ocupa actualment, obra de l’arquitecte Carlos Ferrater Lambarri, guardonat amb diversos premis d’arquitectura.

L’edifici, que és una construcció singular situada a la part més alta de la muntanya de Montjuïc, compta amb una vista panoràmica espectacular de la ciutat de Barcelona i de les muntanyes de la Serralada Prelitoral. Construït en una parcel·la de la part alta del Jardí Botànic, alberga instal·lacions de laboratoris i despatxos, el segon herbari més gran de l’estat, una sala d’exposicions i un petit auditori.

20 anys d’història

Encara que l’Institut Botànic de Barcelona té gairebé 150 anys d’història, amb el seu origen al Museu de Ciències Naturals, no va ser fins a l’any 1934 que es va afermar l’IBB com a institució amb edifici propi. Quan, el 1930, van començar els treballs de construcció del jardí botànic històric, aprofitant les pedreres de La Foixarda, l’IBB es va traslladar també al jardí, a unes casetes reutilitzades de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

A l’a esquerra, l’edifici de l’IBB l’any 1940. A la dreta, l’alcalde Joan Clos i el ministre Josep Piqué a la inauguració de l’edifici al juliol de l’any 2003, juntament amb el Luis Calvo, delegat institucional del CSIC a Catalunya.

Durant els anys 40, i fins als 80, l’Institut va ser un centre de gestió municipal, encara que associat al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). En aquest període, l’Institut va ser impulsat per il·lustres botànics com Pere Montserrat i Pius Font i Quer, responsables de la seva consolidació i del progrés de la botànica.

No obstant això, és en la dècada dels 90 que es planteja donar-li una nova forma a l’Institut i canviar la seva categoria. El 1998 es va signar un nou Conveni, segons el qual el centre passava a convertir-se en un Centre Mixt, format pel CSIC i l’Ajuntament de Barcelona. En el marc d’aquest nou conveni, únic entre els centres del CSIC pel fet de tenir una corporació local, en comptes d’una universitat o una altra institució de recerca, es va plantar un magraner en la parcel·la del Jardí que l’Ajuntament va cedir a l’Institut. L’arquitecte Carlos Ferrater va ser l’encarregat de la construcció d’un nou edifici, coincidint amb les renovacions del Jardí Botànic.

Un edifici de canvis.

L’inici de l’obra, el 1998, va representar un gran desafiament estructural posat de manifest pels investigadors de Geociències Barcelona (GEO3BCN – CSIC), en aquell moment Institut Jaume Almera: el terreny, històricament utilitzat per a abocador d’escombraries, no oferia un fonament sòlid per a suportar el pes de l’edifici projectat. Per a solucionar això, es van erigir una sèrie de pantalles i una gran fossa de formigó per a ancorar l’edifici a la muntanya, actuant com a contrapès estructural, i alhora com a gran contenidor per al depòsit de l’herbari que allotjaria el centre. Després d’un augment del pressupost inicial, negociació en la qual va intervenir Jorge Fernández Díaz, Secretari d’Estat d’Educació i Universitats, i de quatre o cinc anys d’obres, es va inaugurar l’edifici amb la presència del Ministre de Ciència i Tecnologia de l’època, Josep Piqué, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. L’any 2008 es va ratificar el conveni amb una trobada que va coincidir amb l’exposició Salvadoriana, dedicada al gabinet de curiositats del segle XVII que es custodia també a l’IBB.

Edifici de l’IBB amb el reflexe de la ciutat de Barcelona al vitrall. Crèdit: Alicia Alcaide.

L’edifici es construeix pensant en la recerca i en el patrimoni de l’antic edifici, i es projecta per a permetre continuar amb l’activitat investigadora, de manera que integra ja en el disseny la presència de laboratoris moleculars, instal·lacions moltes vegades afegides a posteriori en altres edificis. Malgrat aquesta planificació, un canvi important que es dona és la compartimentació en despatxos d’un espai originalment diàfan però que no satisfeia les necessitats del personal investigador.

La integració de la recerca.

L’edifici de l’IBB, que consta de 3.300 metres quadrats dividits en tres plantes fetes de formigó i vidre rematades amb acer, corona el Jardí, gairebé en el cim de la muntanya de Montjuïc. Les seves finestres i vidrieres donen als camins que s’expandeixen cap a la ciutat.

Per sobre de l’herbari soterrat s’erigeixen les dues plantes superiors: a nivell del sol, un espai dedicat a les exposicions i a usos públics, a més de la sala polivalent i un museu. A la planta superior se situen els despatxos dels investigadors i els laboratoris.

Els pisos reflecteixen de manera clara els dos vessants de l’Institut: la recerca amb les seves oficines i laboratoris; i el patrimoni, amb l’herbari i el Gabinet de curiositats Salvador. Part del patrimoni es constitueix també a mode de biblioteca pública i l’arxiu, amb un fons de llibres pertanyent a l’Ajuntament.

L’edifici resulta d’un clar intent integrador en el paisatge, amb el to relativament natural de l’acer corté, la seva baixa altura i la planta soterrada, de manera que no crea un gran impacte visual a l’entorn. Es reflecteix així el treball que es realitza a l’interior, associat sempre amb el medi natural. “El recolliment que brinda l’edifici de l’IBB, per la seva localització i característiques afavoreix molt la nostra activitat investigadora. És un privilegi tenir aquesta tranquil·litat amb aquest concepte d’edifici i en un espai semi-natural.” explica Jesús Gómez-Zurita, director de l’institut.

L’IBB és avui dia un edifici modern que acull i permet al seu torn una recerca també moderna, que combina treball d’oficina i de laboratori. La construcció de l’edifici il·lustra el canvi extrem de Montjuïc de terra d’escombraires a centre de recerca, de creació de coneixement; un canvi transformador de l’ús que s’ha fet d’aquest espai durant la història de la ciutat.

Nou conveni.

Coincidint amb l’aniversari, aquest passat mes de novembre es va signar el nou conveni de l’Institut per a la dècada vinent. En aquest nou conveni, que pot consultar-se aquí, l’IBB es redefineix com un centre mixt del CSIC i el Consoci del Museu Ciències Naturals de Barcelona.

El conveni permetrà lligar l’herbari, recurs botànic municipal, amb la investigació del CSIC de manera directa, enllaçant el patrimoni i l’experiència de l’estudi d’aquest. L’edifici permet aquesta relació, ajuntant en el mateix espai el manteniment d’un herbari de referència i la recerca activa sobre la botànica en el sentit més ampli.

Nomenclatural type catalogue

Events

    «April 2024»
    MonTueWedThuFriSatSun
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30