Els fòssils mostren que els insectes pol·linitzadors són més antics que les plantes amb flors

De totes les espècies actualment conegudes d’éssers vius, les angiospermes (plantas amb flor) i els insectes sumen gairebé el 75%, il·lustrant un gran èxit evolutiu de tots dos grups. Això ha portat a la hipòtesi freqüent que aquests dos grups van coevolucionar, i que la pol·linització va sorgir amb l’aparició de les flors, fa uns 130 milions d’anys. No obstant això, indicis del registre fòssil assenyalen que, fa més de 250 milions d’anys, els insectes ja pol·linitzaven plantes gimnospermes (plantes sense flor).

Importància dels fòssils per a estudiar la història evolutiva de la pol·linització

L’estudi d’insectes fòssils conservats en ambre (resina fossilitzada) ha proporcionat als científics un material clau. S’han pogut estudiar estructures corporals especialitzades similars a les que presenten avui dia els pol·linitzadors moderns, però també s’ha pogut identificar pol·len adherit als cossos d’aquests insectes fòssils. La conclusió de l’anàlisi és que els insectes pol·linitzadors ja existien abans de l’evolució de les plantes amb flor.

Gràcies a l’estudi dels fòssils s’ha pogut identificar com ha anat evolucionant la història de la pol·linització. Tots els grups d’insectes pol·linitzadors que coneixem avui dia, i també tots els grups d’insectes pol·linitzadors identificats entre els grups extints, van evolucionar molt abans de l’aparició de les plantes amb flor. Aquells grups d’insectes que participaven en la pol·linització de les plantes inicialment, fa centenars de milions d’anys, quan les abelles o les papallones encara no existien, eren diferents als actuals.

Transformació de les xarxes de pol·linització

Malgrat la incertesa sobre el seu origen exacte, quan les angiospermes van evolucionar, es van aprofitar de la xarxa preexistent de pol·linitzadors de les plantes gimnospermes que ja portava milions d’anys funcionant. La diversificació d’aquest nou grup de plantes va transformar les dinàmiques de pol·linització, afavorint a uns certs ordres d’insectes pol·linitzadors, mentre que grups que havien exercit aquesta funció fins llavors, no van aconseguir adaptar-se a les noves condicions ecològiques i van acabar van deixar lloc per a noves interaccions.

Aquesta especialització de nous llinatges, que inclouria a molts dels grups de pol·linitzadors actuals, va transformar els ecosistemes terrestres durant el Cretàcic, generant una major complexitat en les relacions entre plantes i insectes. Les comunitats de pol·linitzadors actuals representen només l’últim graó evolutiu d’una relació molt complexa que ha existit durant centenars de milions d’anys en constant evolució.El registre fòssil ens ajuda a veure com ha evolucionat la pol·linització al llarg del temps, la qual cosa al seu torn pot oferir informació sobre com podrien respondre els ecosistemes actuals a pressions ambientals com el canvi climàtic i la pèrdua d’hàbitat.

En el futur, és esperable que el descobriment de nous fòssils inèdits i l’ús de tècniques d’anàlisi evolutiva cada vegada més precisos aportaran evidències que ajudin a entendre encara millor la història evolutiva de la pol·linització. Si entenem com va evolucionar la pol·linització i es va adaptar als canvis ambientals passats, podrem predir millor com podria canviar en el futur.

Article de referència:

Peris, D., Ollerton, J., Sauquet, H., Hidalgo, O., Peñalver, E., Magrach, A., Álvarez-Parra, S., Peña-Kairath, C., Condamine, F.L., Delclòs, X. and Pérez-de la Fuente, R. (2025), Evolutionary implications of a deep-time perspective on insect pollination. Biol Rev. https://doi.org/10.1111/brv.70008