El gènere de plantes Helichrysum ha colonitzat Madagascar diverses vegades des d’Àfrica mantenint biomes similars.
• Un estudi liderat per l’equip d’investigació del projecte AFROMONT ha revelat noves dades sobre l’origen i l’evolució de la flora de Madagascar.
• L’anàlisi del gènere Helichrysum ha permès identificar lligams evolutius entre les espècies de l’illa i les espècies de diverses regions de l’Àfrica continental, evidenciant múltiples colonitzacions a llarga distància.
• Els resultats s’han publicat a la revista Molecular Phylogenetics and Evolution.
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de nombroses institucions internacionals coordinades per la Unitat de Sistemàtica i Evolució de Plantes Vasculars de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), associada al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB). Investigadors i investigadores han sumat esforços per contribuir al coneixement de la flora de Madagascar, una illa amb una biota extraordinàriament diversa però alhora poc estudiada i altament amenaçada.
Les illes, territoris ben delimitats i aïllats geogràficament, es consideren laboratoris naturals per estudiar processos ecològics i evolutius. Madagascar, coneguda per ser un dels principals punts calents de biodiversitat mundials, compta amb un alt percentatge d’endemismes distribuïts en ecosistemes molt diversos. Mentre que alguns llinatges són molt antics i precedeixen la separació del supercontinent Gondwana, la majoria van arribar més recentment mitjançant dispersions a llarga distància des d’altres regions. Estudis previs assenyalen la gran afinitat florística entre Madagascar i l’Àfrica continental, explicada per la seva proximitat geogràfica.
Encara que les muntanyes malgaixes són menys conegudes i explorades que altres zones de l’illa, aquestes formen part de la regió afromontana i alberguen una gran riquesa d’espècies endèmiques d’Helichrysum. Es tracta d’un treball de gran rellevància ja que és el primer estudi filogenòmic centrat en un dels gèneres més diversos de l’illa de Madagascar.
En aquest context, i emprant més de 300 mostres conformades per 57 espècies de Madagascar –del total de les 111 espècies endèmiques que hi viuen– es van obtenir al voltant de 900 gens utilitzant la tècnica de seqüenciació d’última generació “target-enrichment”. L’anàlisi d’aquestes dades ha permès inferir les relacions filogenètiques entre les espècies i reconstruir la història biogeogràfica d’Helichrysum.
S’ha pogut observar, gràcies a les anàlisis, el context temporal i espacial de l’origen dels diferents llinatges malgaixos, per una banda, i per l’altra, la direccionalitat de les migracions intercontinentals i patrons de dispersió i diversificació dins de l’illa.
Els arbres filogenètics obtinguts tenen un alt suport estadístic. La datació molecular i la reconstrucció biogeogràfica suggereixen que Helichrysum ha colonitzat Madagascar almenys sis vegades des de diferents regions de l’Àfrica continental a partir del Pliocè. Un aspecte destacable és que aquestes colonitzacions es van produir entre regions amb condicions climàtiques similars i comunitats vegetals de fisonomia semblant, predominant en les etapes inicials de colonització la conservació del bioma ancestral. Per exemple, les zones més altes de les muntanyes malgaixes van ser colonitzades per ancestres originaris de les altes muntanyes tropicals africanes, mentre que les espècies de prats de muntanya mitjana tenen el seu origen als prats montans sud-africans.
Així doncs, són remarcables les afinitats entre les flores de muntanya d’Àfrica continental i Madagascar. La conservació de les preferències bioclimàtiques també es dona entre espècies emparentades de terra baixa, ja que hem detectat una colonització singular provinent de la zona àrida del sud-oest africà cap al sud-oest àrid de Madagascar.
Moltes de les espècies africanes i malgaixes emparentades no només tenen preferències bioclimàtiques similars, sinó que també presenten semblances morfològiques molt notables. Tanmateix, una vegada arribats a l’illa, diversos llinatges s’han diversificat morfològicament i han pogut adaptar-se a condicions bioclimàtiques diferents, ja que també trobem espècies properament emparentades però amb preferències ecològiques i aspectes molt diferents. Aquest fenomen és especialment evident en dues radiacions de muntanya que van tenir lloc fa 2 milions d’anys, coincidint amb la transició cap a un clima més àrid i fred, juntament amb l’expansió d’hàbitats oberts.
En definitiva, aquest estudi contribueix a desxifrar l’origen i els patrons de diversificació d’un dels llinatges més destacables de la flora de muntanya malgaixa.
El treball ha rebut finançament del Pla Estatal de Generació de Coneixement (PD2019-105583GB-C22/AEI/ 10.13039/501100011033) i dels Ajuts a grups consolidats de la Generalitat de Catalunya (2021SGR00315) i forma part de la tesi doctoral de Carme Blanco Gavaldà, finançada per l’AGAUR (2022FI_B00150).
Article de referència:
Blanco-Gavaldà, C., Roquet, C., Puig-Surroca, G., Andrés-Sánchez, S., Razafimandimbison, S. G., Letsara, R., Bergh, N., Cron, G. V., Moreyra, L. D., Calleja, J. A., Castillo, Ò., Bayer, R. J., Leliaert, F., Susanna, A., & Galbany-Casals, M. (2025). Biome conservatism prevailed in repeated long-distance colonization of Madagascar’s mountains by Helichrysum (Compositae, Gnaphalieae). Molecular Phylogenetics and Evolution, 204, 108283. https://doi.org/10.1016/j.ympev.2024.108283
