Es publica nova recerca sobre els llinatges vegetals relictes de la Xina amb la participació de l’IBB
La Xina destaca per mantenir una rica flora amb orígens de fa milions d’anys, que va sobreviure al refredament global durant la segona meitat del Neogen. Mentre aquest refredament va provocar l’extinció de nombrosos llinatges de plantes en regions com Europa i Amèrica del Nord, a l’est asiàtic, l’existència de refugis climàtics amb condicions relativament estables va permetre la supervivència i persistència de molts d’aquests llinatges.
El darrer volum de la prestigiosa revista Plant Diversity publica dos treballs de recerca sobre els llinatges relictes de la Xina, que han comptat amb la participació d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) i que són la continuació de la col·laboració sostinguda des de fa més de 15 anys amb investigadors xinesos.
Estudi sobre el gènere Dipteronia
El primer dels articles se centra en el coneixement de l’estructura genètica dels dos únics tàxons del gènere Dipteronia, originat al Paleocè i que en el seu dia assolí una gran extensió a l’Amèrica del Nord. Aquest estudi, que inclou modelització i anàlisi comparativa del nínxol ecològic, i anàlisi de connectivitat del paisatge, va ser possible gràcies a les estades predoctorals de tres estudiants xinesos a l’IBB, que es van veure interrompudes per la pandèmia de la COVID-19.
Els resultats confirmen el rang específic dels dos tàxons, Dipteronia sinensis i D. dyeriana, que de vegades s’han tractat com a dues subespècies, amb una clara divergència tant genètica com ecològica, demostrant, per tant, que són espècies diferents. En el cas de D. sinensis, però, també s’ha detectat una especiació incipient entre les seves poblacions més orientals i les més occidentals, que no hauria progressat al ser atenuada per l’existència d’un corredor de dispersió entre aquests dos llinatges que existiria com a mínim des del Pliocè.
Impacte d’espècies invasores en boscos relictes de Keteleeria
El segon dels articles posa en evidència el perill que suposen les espècies al·lòctones invasores en la flora relíctica xinesa, en particular la composta mexicana Ageratina adenophora en els boscos de Keteleeria evelyniana (espècie d’un gènere originat a l’Eocè). Mitjançant 160 inventaris florístics en tres províncies del sud-oest de la Xina, l’estudi demostra que Ageratina adenophora impedeix la regeneració de Keteleeria i, a més, redueix la riquesa d’espècies del sotabosc.
L’anàlisi filogenètica de la comunitat (amb 338 tàxons) revela que les espècies natives i les al·lòctones invasores són filogenèticament llunyanes; és a dir, es compleix la hipòtesi de naturalització de Darwin, que diu que una menor competència contribueix a facilitar la naturalització d’espècies invasores.
D’altra banda, l’estudi de datació dels anells de creixement (dendrocronologia) de K. evelyniana mostra que els arbres creixen més ràpidament avui dia, possiblement com a resposta a l’escalfament climàtic.
