Montjuïc: laboratori d’invasions biològiques

• Les invasions biològiques són considerades actualment una de les principals amenaces al planeta.
• L’estudi recent d’un grup de recerca de l’IBB ha identificat prop de 250 espècies de plantes exòtiques a la zona muntanyosa de Montjuïc.
• Montjuïc conté una concentració significativa d’espècies introduïdes, i és punt d’entrada de moltes espècies a Catalunya i fins i tot a Europa.

Al llarg dels últims anys ha crescut el nombre d’espècies invasores que es distribueixen arreu del món. Aquest fet comporta una pèrdua de biodiversitat global pel seu impacte negatiu al provocar o agreujar la destrucció d’hàbitats naturals i el desplaçament o l’extinció d’altres espècies nadiues. Davant d’un escenari de fort impacte humà i d’un canvi climàtic més que evident, les invasions biològiques es postulen actualment com una de les principals amenaces per al planeta.

Un estudi recent liderat pel grup de recerca XenoPlants de l’Institut Botànic de Barcelona, i publicat a la revista Plants, ha posat de manifest que les àrees urbanes del nostre país, i també les àrees naturals o semi-naturals a la vora de les àrees urbanes, poden ser focus per a l’entrada i establiment d’espècies exòtiques. Aquesta recerca, que ha comptat amb investigadors tant del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) com del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), ha identificat prop de 250 espècies de flora exòtica a la muntanya de Montjuïc, en una àrea de poc més de 3 km². Entre aquestes espècies, es compten algunes de les invasores més agressives de la conca Mediterrània, com ara l’ailant (Ailanthus altissima), que domina ja el vessant NE de la muntanya, o el seneci enfiladís (Senecio angulatus).

<<La situació és alarmant>> comenta la Neus Ibáñez, primera autora del estudi <<en una àrea tan reduïda hi ha gairebé la quarta part de tota la flora exòtica detectada a Catalunya (32.108 km²) i la vuitena part de la de l’estat espanyol (505.944 km²)>>. D’altra banda, Montjuïc conté més espècies de plantes exòtiques que per exemple la ciutat de Roma (228 plantes exòtiques en 1287 km²).

Les causes que expliquen l’enorme concentració d’espècies introduïdes a Montjuïc son múltiples i variades, però poden agrupar-se en quatre grans tipus. La primera causa és el gran nombre de jardins que esquitxen la muntanya, molts d’ells construïts com a motiu de l’exposició universal de l’any 1929 però d’altres molt més moderns, com el jardí de suculentes Mossèn Costa i Llobera o el Jardí Botànic de Barcelona. Moltes plantes que s’hi cultiven es poden escapar i assilvestrar en llocs propers. La segona causa és la proximitat de la muntanya a diverses vies d’entrada accidental d’espècies exòtiques invasores, especialment el port marítim i l’aeroport. La tercera causa és la progressiva antropització de la muntanya amb la construcció de diverses infraestructures a banda dels els esmentats jardins, com ara museus, multitud d’instal·lacions esportives (moltes lligades als Jocs del 92) i, fins i tot, un parc d’atraccions (avui desmantellat). Cal destacar el desenvolupament del barraquisme a la muntanya, amb un important efecte per a la introducció de plantes forasteres i que, en el seu punt més àlgid, va acollir una població de més de 50.000 persones a finals dels anys 50. Encara avui podem observar restes d’antics cultius de subsistència (arbres fruiters com el nesprer o el presseguer, ambdós d’origen asiàtic), testimonis d’aquells temps tan durs. I, com a darrera causa, cal esmentar el nombre de visitants de la muntanya (que es compten per diversos milions cada any), atrets pels seus museus, concerts i espectacles, o, simplement, per les meravelloses vistes que s’obtenen de la ciutat des del capdamunt de la muntanya.

Per totes aquestes raons, Montjuïc no només ha esdevingut un lloc on s’hi estableixen moltes espècies provinents de territoris de la rodalia, sinó també sovint ha estat el punt d’entrada i expansió de moltes espècies a Catalunya i fins i tot a tota Europa; algunes de les primeres observacions de plantes exòtiques (algunes amb caràcter invasor) en aquestes àrees han estat a la muntanya barcelonina. <<I aquest és un procés que, lluny d’aturar-se, s’anirà incrementant, en gran part afavorit pel fort impacte humà i els efectes del canvi climàtic>> afirma Carlos Gómez-Bellver, especialista en flora invasora i investigador de l’IBB. Montjuïc podria considerar-se una mena de “laboratori” natural per a les invasions biològiques i, potser, un model del que pot acabar succeint a altres muntanyes urbanes de l’àrea metropolitana, com ara el Parc dels Tres Turons o la mateixa Collserola.

Tal com explica la investigadora Neus Ibáñez <<una possible mesura per a la contenció i el control de la flora exòtica a la muntanya de Montjuïc seria la implementació d’accions de remoció de, com a mínim, les espècies més invasores, com ara l’ailant>>. L’ailant, precisament, afecta un dels nuclis on en temps recents s’ha observat una població de l’única palmera nadiua de la península Ibèrica, el margalló (Chamaerops humilis), protegida per llei. De la mateixa manera, l’expansió de la flora exòtica pot arribar a afectar la Succowia balearica, també protegida per llei i molt rara a Catalunya.

Ibáñez, N., Gómez-Bellver, C., Farelo, P., Montserrat, J. M., Pyke, S., Nualart, N., López-Pujol, J. 2023. Montjuïc Hill (Barcelona): A hotspot for plant invasions in a Mediterranean city. Plants, 12(14), 2713. Doi: 10.3390/plants12142713