Els herbaris històrics com a font de dades etnobotàniques

Recentment ha sortit publicat un article a la revista Journal of Ethnopharmacology sobre les dades etnobotàniques de l’herbari de Francesc Bolòs realitzat per diferents investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) i la Universitat de Barcelona (UB) i que formarà part de la tesi doctoral de l’Airy Gras. L’etnobotànica històrica, disciplina en la qual s’emmarca aquest article, es una àrea d’estudi poc desenvolupada, però que té un gran potencial i en la qual les col·leccions botàniques històriques poden esdevenir una font important de dades. En el present estudi s’ha treballat amb la col·lecció de Francesc Bolòs (1773-1844), un farmacèutic i naturalista català que va estudiar la flora de la Catalunya septentrional, especialment dels voltants d’Olot. Aquesta col·lecció consta d’uns 6.000 exemplars i inclou, en alguns casos, informació sobre usos medicinals així com noms populars a les etiquetes. Els objectius d’aquest treball han estat per una banda analitzar l’espectre biogeogràfic de les plantes d’aquesta col·lecció amb informació etnobotànica i per l’altra avaluar la traçabilitat i el grau de tradició del coneixement etnobotànic a partir de la coincidència dels noms populars i dels usos medicinals amb bibliografia antiga i contemporània. Del total dels 385 espècimens amb informació etnobotànica detectats, s’han obtingut més d’un miler de dades sobre usos medicinals així com algunes dades de toxicitat o usos alimentaris, a més de nombrosos noms populars en català, castellà i francès. Per altra banda, la comparació amb la bibliografia, que incloïa dades des del segle I al XXI, ha permès observar alts graus de coincidència entre ambdues fonts; demostrant així la robustesa del coneixement etnobotànic farmacèutic en l’àrea considerada. Pel que fa a l’origen dels tàxons estudiats la majoria eren autòctons de la península Ibèrica excepte d’86 al·lòctons, molts dels quals es comporten de forma invasiva en l’actualitat. Aquesta gran quantitat de dades obtingudes apunta que els herbaris són una font rellevant d’informació etnofarmacològica i de patrons biogeogràfics. L’existència d’altres col·leccions botàniques històriques a l’herbari de l’IBB fa que sigui recomanable emprendre el seu estudi des d’aquest punt de vista per aprofundir l’estudi en aquest camp emergent de l’etnobotànica.