Site Loader

El poder de les plantes silvestres en l’alimentació de la humanitat: metanàlisi de l’etnobotànica de l’àrea lingüística catalana

Les plantes alimentàries silvestres sempre han estat presents a la nostra cuina, tot i que no sempre se’ls ha donat la mateixa importància que a les cultivades. Al domini lingüístic català, territori tractat en aquest article, han tingut una gran importància, no només com a aliment de subsistència durant els anys de la guerra civil espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945), sinó també de manera més general abans d’aquests períodes i en els anys posteriors, de fet fins a l’actualitat. Els Països Catalans es compten entre els territoris europeus més ben estudiats pel que fa al coneixement tradicional sobre la biodiversitat vegetal, i gran part d’aquesta informació és recollida en una base de dades elaborada pel nostre grup de recerca. Tenint en compte això, l’objectiu d’aquest treball és dur a terme una metanàlisi del conjunt de dades sobre plantes silvestres comestibles (les usades per a elaborar begudes seran l’objecte d’un altre treball) al domini lingüístic català, identificar les plantes més citades i analitzar la informació associada a elles. Amb dades provinents d’entrevistes etnobotàniques fetes a 1.659 informants, hem registrat 10.078 reports d’ús de 291 tàxons (278 espècies o subespècies i 13 només determinats a nivell de gènere) pertanyents a 67 famílies. Els tàxons més reportats i amb índexs d’importància cultural més elevats són Thymus vulgaris (farigola, timó; com diuen els informants, “n’hi ha a totes les cases”), Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll), Laurus nobilis (llorer), Rubus ulmifolius (esbarzer) i Mentha spicata (menta). L’índex d’etnobotanicitat de les plantes comestibles, que indica el percentatge de les plantes silvestres que es mengen respecte de tota la flora del territori, és del 6,62%. El factor de consens d’informants, també per a usos alimentaris, és de 0,97, molt elevat (el valor màxim és 1), la qual cosa dona suport a la solidesa de la informació, ja que indica que els informants, al llarg de tot el territori, coincideixen molt en els usos de les plantes. Es fan servir moltes parts de planta i les que encapçalen la llista són la part aèria completa, la fulla i el fruit. Igualment, hi ha moltes formes d’elaboració, des de la més simple -netejar la planta i menjar-la crua- fins a fer-la servir de condiment, bullir-la, fregir-la, consumir-la en truita o en sopa, fer-ne melmelada o pastissos i d’altres. Els resultats proporcionats i discutits en aquest treball es refereixen a una part important dels recursos comestibles del territori considerat, que són, sovint i en molt bona part, subestimats i infrautilitzats. Tenir-los més en compte pot ser una oportunitat per a promoure una agricultura més propera i sostenible. A partir de la informació tractada en aquest article, és possible de proposar aliments tradicionals des de ben antic -i en alguns casos oblidats- que podrien introduir-se al mercat primer -però no només- a nivell local, la qual cosa seria interessant per al desenvolupament de nous cultius en el marc d’una valorització de la identitat territorial.

Exemples de plantes silvestres comestibles preparades per al consum. A. Molopospermum peloponnesiacum (coscoll) en amanida; B. Chenopodium bonus-henricus (sarró) en truita; C. Arbutus unedo (cirerer d’arboç) en melmelada.

Aquest treball s’ha dut a terme per membres del grup de recerca en etnobotànica dels Països Catalans (EtnoBioFiC), en col·laboració amb un investigador del Col·lectiu ‘Eixarcolant’.

 

Més informació:

Gras, A., Garnatje, T., Marín, J., Parada, M., Sala, E., Talavera, M., Vallès, J. 2021. The power of wild in feeding humanity: a meta-analytic ethnobotanical approach in the Catalan linguistic area. Foods, 10:61. DOI: 10.3390/foods10010061

Autors: Teresa Garnatje, Airy Gras i Joan Vallès

Post filter

Events