Microscòpia polarimètrica per a l’estudi de teixits vegetals
Les tècniques de microscòpia òptica per a l’observació de teixits vegetals es basen en el fet que almenys una de les múltiples propietats de la llum (intensitat, fase, longitud d’ona, polarització) pot ser modificada per aquests teixits. Paradoxalment, la microscòpia polarimètrica, tot i ser una tècnica molt usada en biofotònica, no ha estat massa utilitzada en botànica. En aquest sentit, cal destacar que només la birefringència o el dicroisme, han tingut certa importància en botànica, mentre que altres mètriques rellevants, com les basades en despolarització, han estat infrautilitzades.
En aquest treball es presenta un mètode versàtil, basat en una selecció representativa d’observables polarimètrics, per a obtenir i analitzar imatges de plantes que aportin informació sobre la seva estructura i/o sobre l’organització espacial dels seus components (cèl·lules, orgànuls, entre altres estructures). Es mostra una anàlisi exhaustiva de les imatges de seccions de fulles de plantes amb microscòpia polarimètrica que es comparen amb les obtingudes per altres tècniques de microscòpia d’ús comú en biologia vegetal. Els nostres resultats mostren l’interès de la microscòpia polarimètrica per a l’estudi de plantes, ja que és una tècnica no destructiva, altament competitiva en termes econòmics i de consum de temps, i que proporciona avantatges en comparació amb tècniques no polarimètriques estàndard.
Figura. Anàlisi polarimètrica d’un fragment de fulla d’Epipremnum aureum. Imatges d’un rafidi d’inulina situat a prop d’un estoma obtingudes mitjançant els diferents canals que figuren a la part superior de cada fotografia.
Article de referència:
Van Eeckhout, A., Garcia-Caurel, E., Garnatje, T. et al. Polarimetric imaging microscopy for advanced inspection of vegetal tissues. Scientific Reports 11, 3913 (2021). doi.org/10.1038/s41598-021-83421-8
