Site Loader

Som a l’Antropocè?

A la xerrada ¿Estamos en el Antropoceno? que va tenir lloc el passat 1 de juliol a la Delegació del CSIC d’Astúries el Dr. Valentí Rull, Investigador de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), va explicar quin és procediment formal perquè l’“Antropocè” es pugui acceptar com a nova època geològica i quina és la situació actual de la qüestió.

Ja fa molt de temps que la paraula “Antropocè” està cada cop més en boca de tothom i si calgués definir-la, molts dirien que és el període de la historia on l’impacte de l’ésser humà al planeta està essent molt intens i visible. Sabem que existeixen moltes evidències que l’ésser humà ha modificat (i segueix modificant) el funcionament del Sistema Terra, però la definició de noves èpoques geològiques es fa en base a l’estratigrafia, la ciència que estudia els estrats de roca. Una cosa és una època històrica de la humanitat i una altra molt diferent és una època geològica de la Terra.

Formalització de l’“Antropocè” com a nova època geològica

Igual que per a acceptar l’ús de qualsevol paraula en castellà, la Real Academia de la Lengua Española (RAE) ha d’analitzar la situació i aprovar la seva inclusió al diccionari, per a acceptar una nova època geològica cal seguir un procés de formalització que és supervisat i avaluat per la Comissió Estratigràfica Internacional (ICS) i la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).

Malgrat que és evident que els humans estem canviant el Sistema Terra, com ja recollia Rull al llibre “El Antropoceno” (CSIC-La Catarata, 2018), des de 2009 el Grup de Treball de l’Antropocè (GTA) de la ICS és l’encarregat de buscar les roques que representen aquest fenomen. Aquestes roques han de complir les condicions de ser globals i sincròniques, és a dir, que s’hagin començat a dipositar en tot el globus al mateix temps. Aquest procés és lent i no s’espera una proposta en ferm fins, com a mínim, l’estiu de 2023. Després començarà l’avaluació de la proposta a la ICS i la IUGS.

L’estudi dels estrats (les capes de roques que s’han anat sedimentant amb el pas del temps) ens permet conèixer la història del Sistema Terra.
Autor: Alan D. Wilson.

En les condicions actuals, la proposta del GTP que defineix el principi de l’“Antropocè” l’any 1950 coincidint amb la Gran Acceleració i l’“Era Atòmica”, té poques possibilitats de ser aprovada en base a criteris estrictament científics. Molts reclamen la formalització de l’“Antropocè” com a nova època per justificar la presa de mesures extraordinàries per pal·liar els efectes de l’ésser humà sobre el medi ambient, però això és un problema de política global i no d’estratigrafia.

Les conseqüències de l’impacte de l’ésser humà al planeta

El que està fora de dubte és que, si l’impacte humà no disminueix, aviat les conseqüències seran irreversibles. L’escalfament global, per exemple, sembla estar retardant la pròxima glaciació que hauria d’haver començat ja fa uns 1000-2000 anys i la podria posposar més temps o, segons alguns models, acabar amb els cicles glaciar-interglacial i anar cap al que es coneix com una Terrra súper calent (hothouse earth) a la qual els humans difícilment ens hi podríem adaptar. Els models apunten que el llindar perquè això succeeixi seria l’augment de 2ºC en la temperatura mitjana global de la Terra respecte a les condicions preindustrials, cosa que no som gaire lluny d’assolir.

Podríem pensar llavors que un canvi d’hàbits en el sistema econòmic global (explotació incontrolada de recursos naturals, consumisme exagerat, monopoli dels recursos naturals, utopia del creixement il·limitat, etc.) podria reduir l’impacte que tenim sobre el nostre planeta. Però com va indicar el propi Rull, els canvis que ja hem induït al sistema trigarien segles en revertir-se, si és que ho fan. Una altra manera, més dràstica, de disminuir la influència humana sobre el planeta podria venir de factors exògens que reduïssin abruptament la població, com per exemple, una enorme erupció volcànica, una epidèmia inesperada, una guerra nuclear a gran escala, l’impacte d’un asteroide, un col·lapse ecològic a causa de la sobreexplotació de recursos o l’arribada d’una nova glaciació.

La vida a la Terra es va originar fa uns 4.000 milions d’anys, però la nostra espècie va aparèixer fa amb prou feines 200.000 anys. És a dir, el nostre planeta ha viscut sense humans durant gairebé tota la seva història. Així doncs, la nostra extinció i totes les que puguem provocar pel camí no són un problema perquè la Terra segueixi el seu curs normalment. Encara haurem d’esperar uns anys perquè les “RAE” de les èpoques geològiques proposin i analitzin el terme i el concepte d’“Antropocè” i sigui formalitzat (o no) com a època geològica. Però passi el que passi, sabem que el problema no és el planeta, som nosaltres els que hem de decidir si volem seguir vivint en ell no. El fet que es formalitzi o no l’“Antropocè” no hauria de ser excusa per acabar amb la sobreexplotació.

Autora: Inés Fuentes

Nomenclatural type catalogue

Events

    «March 2023»
    MonTueWedThuFriSatSun
      
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31