Confirmat el paper de les muntanyes Baekdudaegan (península coreana) com a refugi per a Lilium cernuum
El que hom coneix a Corea com a “Baekdudaegan” (BDDG) és una serralada que s’estén al llarg de la península, i que en els darrers temps ha estat proposada com a un dels principals refugis glacials de flora boreal i temperada d’Àsia oriental, d’acord amb dades tant paleoecològiques com genètiques. Tot i així, el paper que han jugat aquestes muntanyes com a font de diversitat per a recolonitzacions post-glacials cap a zones més al nord és encara relativament desconegut.
En un article recentment publicat a la revista PLoS ONE, en el que han participat investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona i de diversos centres de recerca de Corea del Sud, s’ha explorat la diversitat genètica i la distribució potencial actual i passada (durant l’últim màxim glacial, Last Glacial Maximum, LGM) de Lilium cernuum (Liliaceae). Aquesta espècie és un bon model d’estudi ja que té una distribució que s’estén des de l’extrem sud de la serralada BDDG, a Corea del Sud, fins a al nord-est de la Xina i l’Extrem Orient Rus (krai de Primórie), en un interval latitudinal de prop de 10º.
Amb un mostreig complert de l’espècie al llarg d’aquest gradient latitudinal, i amb l’ajuda d’eines moleculars conjuntament amb modelització de nínxol ecològic, s’ha comprovat que les poblacions sud-coreanes, situades a les muntanyes BDDG, han estat les que probablement han pogut resistir millor les darreres glaciacions (LGM, fa uns 21.000 anys). L’àrea potencial inferida per a L. cernuum per al LGM indica clarament que aquesta serralada hauria proveït l’espècie d’hàbitats idonis durant aquest període tan desfavorable, fet que hauria permès el manteniment de la seva diversitat genètica. En canvi, les poblacions del nord-est de la Xina, situades més al nord de les muntanyes BDDG, es troben genèticament més empobrides possiblement degut a efectes fundadors associats a les migracions post-glacials des dels seus refugis glacials d’aquestes muntanyes; en altres paraules, a la part nord de l’àrea de distribució actual de l’espècie només s’hauria arribat a establir-se part del pool genètic de partida. La manca d’àrees potencials durant el LGM per a aquesta liliàcia a la Xina i l’Extrem Orient Rus i la correlació detectada entre la diversitat genètica i l’idoneïtat d’hàbitat corroboren aquesta hipòtesi.
Des d’una perspectiva de conservació, aquests resultats suggereixen que les poblacions de Lilium cernuum del sud de la península de Corea haurien d’estar sota protecció donat que, en el cas d’hipotètiques reintroduccions o reforçaments poblacionals, podrien proveir de material genètic de partida.