Site Loader

Presentació a dos congressos dels primers resultats del seguiment de congesteres al Pirineu

florapyrArrel del projecte FLORAPYR (EFA100/15) engegat el juliol de l’any passat (subvencionat amb fons FEDER i presentat en aquesta notícia), i del previ projecte EFA235/11 OPCC (realitzat entre els anys 2012 i 2014), actualment s’estan estudiant 14 localitats de congesteres pirinenques, amb l’objectiu principal de fer un seguiment de l’evolució de les espècies, de la seva fenologia i de les condicions microclimàtiques que s’hi donen. Els diferents organismes que participen d’aquest seguiment són nombrosos, tant francesos com andorrans, espanyols i catalans. En el marc del projecte actual, l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), interregconjuntament amb la Universitat de Barcelona (UB), fan el seguiment de 3 de les localitats d’estudi, situades al circ d’Ulldeter (Ripollès), a la carena de Creussans (Ariège, França) i al port de Ratera (al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Vall d’Aran).

 

Creussans060717

Localitat de Creussans (Ariège, França), el dia 6-7-2017

El projecte de seguiment consisteix en situar a cada localitat d’estudi tres parcel·les que delimiten una població de l’espècie quionòfila Salix herbacea al llarg del gradient d’innivació, per tant situades a l’extrem més nivós on apareix l’espècie, a la part central de la població i a l’extrem menys nivós, que ja correspon a un prat alpí. En cada parcel·la i durant quatre visites a l’estiu, es fa un seguiment de les espècies que hi són presents i de la seva fenologia. A més a més, uns sensors de temperatura (i-buttons) enregistren les temperatures a intervals regulars durant tot l’any, de manera que es poden conèixer la durada del període vegetatiu, les temperatures mínimes o màximes, o la temperatura acumulada a les diferents parcel·les, entre d’altres.

Ratera_070717_plot_early_b

Parcel·la early (fosa primerenca) de Ratera, el dia 7-7-2017

P1020779

Instal·lant la parcel·la early (fosa primerenca) d’Ulldeter, el dia 19-8-2017 tot explicant el mostreig i les espècies a uns excursionistes

Aquest mes de setembre s’ha presentat el projecte en dos congressos internacionals, concretament al 26th Congress of the European Vegetation Survey (del 13 al 16 de setembre a Bilbao) i al workshop Long-term research in mountain areas (del 29 de setembre al 2 d’octubre a Obergurgl, Àustria). En tots dos congressos s’ha presentat un pòster on s’explica el projecte i la metodologia, i on s’han inclòs resultats preliminars —referents a les condicions microclimàtiques, a la composició florística de les parcel·les i a la fenologia de les espècies— d’algunes de les 14 localitats d’estudi (podeu consultar el pòster aquí).

Pel que fa a les condicions microclimàtiques, es veu l’heterogeneïtat que hi ha entre les localitats d’estudi en quan a la durada del període vegetatiu i a l’energia que acumula la vegetació per a dur a terme el seu cicle fenològic. També es veu la gran heterogeneïtat que es dóna en una mateixa localitat durant els diferents anys de seguiment. Per exemple, a la localitat de Ratera, l’any 2015 va ser el que va tenir més durada del període vegetatiu (la neu va fondre’s més aviat) i amb més acumulació de temperatura, però va ser l’any 2016 el que va tenir les temperatures mitjanes més elevades.

A nivell de la composició florística de les parcel·les, pràcticament no s’observen diferències, però sí que s’insinua una certa disminució del nombre d’espècies característiques de congestera o, si més no, del seu recobriment. Tot i això, calen més anys de seguiment per a poder determinar els canvis a nivell florístic.

A3_Rat_140817

Un dels 12 quadrats en què es divideix la parcel·la late (fosa tardana) de la localitat de Ratera, el dia 14-8-2017. S’observa Salix herbacea, Gnaphalium supinum i Carex pyrenaica, entre d’altres espècies

Finalment, pel que fa a la fenologia de les espècies, s’ha calculat l’estadi fenològic a nivell de parcel·la en base a la fenologia dels diferents individus d’una mateixa espècie i en base a l’individu més avançat. En funció de l’anàlisi es veuen intervals lleugerament diferents pel que fa a l’energia acumulada o al nombre de dies necessaris per a arribar a certes fases fenològiques. És important remarcar que els dos tipus d’anàlisi aporten informació diferent, i per tant cal saber quina és l’aproximació més adient per respondre les preguntes que ens puguin sorgir en un futur.

Autores: Estela Illa i Neus Ibáñez

Nomenclatural type catalogue

Events

    «July 2022»
    MonTueWedThuFriSatSun
        
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31