Site Loader

Sònia García, investigadora del IBB: “Si se pregunta por la calle el nombre de alguna mujer científica, muy pocos sabrán decir alguna”

Amb motiu del “Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència”, Sònia Garcia, investigadora del programa “Ramón y Cajal” a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), parla sobre la seva carrera i la situació de les dones en la ciència.

garcia-sonia - copia

Sònia García és doctora en Farmàcia en l’especialitat de Botànica i treballa a l’IBB des de 2015, encara que ja havia treballat prèviament en aquest centre amb un contracte postdoctoral del CSIC (JAE-Doc) entre els anys 2008 i 2011 i va realitzar part de la seva tesi doctoral a l’IBB durant els anys 2005-2007. Actualment, es dedica a investigar l’estructura i organització de l’ADN ribosòmic en diferents espècies de plantes.

Com van ser els teus primers passos en la botànica?   

Quan era estudiant de la llicenciatura de farmàcia em vaig interessar per temes relacionats amb la botànica gràcies a un professor que em va saber “seduir” en aquesta matèria. A partir d’aquí, vaig cursar totes les assignatures optatives de botànica que vaig poder i cada vegada m’agradava més el tema.

Llavors vaig cursar un Màster experimental, guiada pel Dr. Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, i posteriorment, vaig obtenir una beca per cursar el doctorat, amb la codirecció de l’actual directora del nostre institut, la Dra. Teresa Garnatje.

En què consisteix la recerca sobre l’estructura i organització de l’ADN ribosòmic?

Aquest estudi ajuda a comprendre com funciona l’evolució a nivell molecular, especialment de l’anomenat ADN repetitiu, del que es compon la major part dels genomes eucariotes. Existeixen diferents models d’evolució proposats per a aquest tipus d’ADN i les eines de les quals es disposa ara (com l’anomenada seqüenciació NGS, Next Generation Sequencing) han permès abordar aquest estudi amb molta precisió.

Com veiem, la botànica és molt important des de molts punts de vista: com a model per comprendre el genoma, com fem nosaltres, però també, per exemple, per a l’estudi i el reconeixement d’espècies invasores, per a entendre el nostre ecosistema, per al millor coneixement de les espècies útils en alimentació o medicina tradicional, o com a potencial font de fàrmacs, entre molts altres aspectes.

A quins avantatges i dificultats s’enfronta un investigador/a botànic/a?

Com a avantatges de ser investigador, almenys en la meva experiència, destacaria molt la llibertat a l’hora d’escollir el teu camp de recerca i també la flexibilitat en com dur-la a terme.

Així mateix, la satisfacció personal, el trencar-se el cap per a arribar als resultats (sempre que s’arribi!), la possibilitat d’estar aprenent contínuament noves tècniques o noves aproximacions, la relació amb els companys i estudiants i la possibilitat de crear una xarxa de contactes a nivell internacional (que en molts casos acaben convertint-se en veritables amics), els viatges, etc. són alguns dels molts avantatges que té la nostra professió.

Com a problemes…em costa una mica trobar-ne. El més destacable seria la dificultat per estabilitzar-se laboralment, i la necessitat d’estar buscant contínuament fonts de finançament per a la teva recerca, que et roben molt temps de fer el “veritable” treball d’investigador.

És difícil compatibilitzar treball i temps lliure (família, nens, amics)? 

En el meu cas, no, encara que quan haig de passar alguna etapa a l’estranger (precisament ara estic en la República Txeca fent una estada gràcies a una beca del Ministerio de Educación y Cultura) és una mica més complicat, però es va suportant.

Quins clixés eliminaries de la ciència i la botànica?

Jo eliminaria el clixé que la ciència és només per a ments brillants i privilegiades i que és molt difícil d’entendre. Crec que amb suficient entusiasme tots podríem fer qualsevol cosa que ens proposem, i no tot és física quàntica, per exemple. Fins i tot ben explicada, la física quàntica pot ser molt divertida, com la botànica!

Com veus la situació de les dones en la ciència? Creus que s’ha donat suficient visibilitat a les dones científiques al llarg de la història?

Cada vegada hi ha més noies estudiant carreres científiques, més doctorandes i més investigadores, però encara els llocs directius són en la majoria per als homes.

Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones científiques, però molts més homes, probablement a causa de la dificultat que ha tingut històricament la dona per accedir al món laboral, i no diguem ja a un món tan especial com l’investigador. Segurament si es pregunta pel carrer el nom d’alguna dona científica, molt poca gent sabria dir-ne alguna, com Marie Curie o Rosalind Franklin.

Segons dades de la Iniciativa 11 de febrer, solament el 7% de les nenes es veu sent científica. A quin creus que és deguda aquesta dada? Què els diríeu per a animar-les?            

M’agradaria saber el % dels nens per tenir una referència, i l’edat a la qual se’ls va fer la pregunta. Potser no és significatiu segons el gènere sinó més aviat degut al desconeixement de la professió: què fan els científics, per a què serveix, etc.

Per a  animar-les els diria que és una professió que pot arribar a ser molt divertida i estimulant, que aprendran moltes coses tant a nivell professional com a nivell humà, que contribuiran al fet que sapiguem més coses de com funciona el nostre món, que podran conèixer a gent molt variada, de diferents països, gent molt interessant…

Has notat dificultats especials per ser dona a l’hora de desenvolupar la teva carrera professional en l’àmbit de la botànica?

En el meu cas, no he notat cap dificultat especial pel fet de ser dona, encara que, sí que jo veig que els llocs amb una certa responsabilitat solen estar ocupats més per homes que per dones. Però crec que això canviarà en els propers anys, veient la quantitat de dones que hi ha actualment en les carreres de ciències.

 

Entrevista realitzada per Pilar Bayón

Post filter

Events