Site Loader

M’estima o no m’estima? Un nou protocol per a desfullar la margarida

  • Es descriu un nou protocol per a l’estudi del capítol de les Asteraceae, basat en una dissecció completa de mostres fresques.
  • Ara per ara, encara no es coneix a fons la diversitat morfològica dels capítols en els llinatges de Asteraceae, i aquesta eina pretén unificar la metodologia emprada per al seu estudi.
  • La tècnica s’està usant per a estudiar les espècies de Asteraceae presents als Pirineus, incloent-hi la calendula, popular en aquesta època de l’any.
Vàries disseccions d’Asteraceae. Foto: Oriane Hidalgo.

 

 

La flor de morts

Tagetes erecta, o cempasúchil, és una planta molt vistosa comunament referida com a «flor de morts». Originària de Mèxic, s’utilitza en les festivitats del Dia de Morts, per a decorar altars i tombes. El seu nom prové del nàhuatl, i significa “vint flors”, la qual cosa mostra que els pobles americans veien que la flor de morts, com la margarida o el gira-sol (tots de la família botànica de les asteràcies), no és realment una flor malgrat semblar-lo. Aquesta espècie, exòtica al nostre país, és àmpliament conreada com a ornamental en jardins públics i privats, però la seva ràpida expansió permet trobar poblacions ja naturalitzades, prop de nuclis urbans.

Tagetes erecta és una de les més de 600 espècies de Asteraceae naturals o introduïdes presents al Pirineu, que constitueixen actualment un focus per a la recerca de l’IBB. El grup liderat per l’Oriane Hidalgo, investigadora CSIC, busca seguir de prop la biologia reproductiva d’aquestes espècies al llarg de gradients altitudinals. Per a això, un protocol de dissecció recentment publicat promet ser una de les eines més útils.

Dissecció de Tagetes erecta o flor de morts. Foto: Oriane Hidalgo.

 

 

Les disseccions com a eina d’estudi

Les margarides, i les altres plantes de la família Asteraceae, no són el que semblen: no són una flor, sinó un conjunt de flors disposades de manera molt condensada per a imitar ser una sola. El que denominem flor és realment una estructura que es denomina capítol. Si s’observa de prop una margarida, es distingeixen tres parts. En la part inferior s’observen les parts verdes més externes, anomenades bràctees. El seu conjunt constitueix l’involucre que protegeix el capítol. Els comunament denominats pètals són en realitat la primera fila de flors blanques, els seus pètals allargats estan fusionats en una estructura en forma de llengua (flors ligulades), i estan especialitzades a atreure els pol·linitzadors. Finalment, en el centre del capítol es troben petites flors grogues en forma de tub (flors tubulars), que concentren el nèctar i el pol·len, i assumeixen la major part de la funció reproductora del capítol. En total, aquesta margarida en realitat es compon de 269 flors (32 blanques ligulades i 237 grogues tubulars).

El mètode desenvolupat per a caracteritzar la diversitat morfològica dels òrgans reproductors en la família de les margarides consisteix en separar cadascuna de les seves parts una per una i en conservar i pegar cada element en un full de paper, per a obtenir com a resultat una dissecció completa que mostra totes les parts constituents de la margarida.

Dissecció d’una margarida. Foto: Oriane Hidalgo.

 

 

L’estudi dels òrgans reproductors de les plantes amb flor

El capítol és la característica més destacable de les Asteraceae, present en totes les seves espècies, mostrant una impressionant diversitat en el número, forma, color i grandària dels elements que constitueixen cadascuna de les seves parts. I és que els òrgans reproductors de les plantes amb flor (angiospermes) tenen una diversitat extraordinària, a diferència dels òrgans reproductors dels animals, que són molt menys variables. Estudiar aquesta diversitat permet entendre la història evolutiva de les plantes.

Encara que el capítol es considera clau en l’èxit evolutiu de les Asteraceae, poc se sap sobre la importància biològica i evolutiva de la seva diversificació en la família, la qual cosa constitueix el focus del grup de recerca. El primer pas és l’exploració de la diversitat del capítol en la família, que no s’havia realitzat fins ara, utilitzant les disseccions com a eina bàsica. El nou mètode ha estat dissenyat per a preservar tanta informació com sigui possible: el capítol és fotografiat, disectat i escanejat quan encara està fresc, i això permet conservar tota la informació per al seu estudi posterior. A més, el protocol és simple, barat, requereix un material fàcil de transportar, i pot ser emprat durant les campanyes botàniques de camp.

Article de referència:

Fu L, Palazzesi L, Pellicer J, Balant M, Christenhusz MJM, Pegoraro L, Pérez-Lorenzo I, Leitch IJ, Hidalgo O. 2023. Let’s pluck the daisy: dissection as a tool to explore the diversity of Asteraceae capitula. Botanical Journal of the Linnean Society. DOI:10.1093/botlinnean/boac055

Actualitat

Signat el nou conveni del centre mixt amb l’acord del CSIC i el Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Nou conveni amb data del 10/11/2023.

Consulta aqui el conveni.

Catàleg de tipus nomenclaturals

Esdeveniments

Butlletí de notícies