Gènesi i evolució de l’espècie endèmica Centaurea tentudaica
En el gènere Centaurea L., la poliploïdia és un fenomen molt comú i es creu que és clau en la història de la seva diversificació i evolució. Els autors han publicat diversos treballs on es confirma la presència de casos d’hibridació homoploide i també d’altres d’hibridació al·lopoliploide en aquest gènere.
En el marc de la recerca d’espècies endèmiques amb una distribució molt reduïda, va sorgir l’interès en conèixer la gènesi de Centaurea tentudaica (Fig. 1), un endemisme hexaploide que té una única localitat amb tres nuclis a la Serra de Tudia (Badajoz), i amb un origen fins ara desconegut. El nivell hexaploide d’aquesta espècie apuntava a un origen al·lopoliploide per hibridació, tot i que l’autopoliploïdia tampoc es podia descartar degut al grau de semblança morfològica amb una altre espècie, C. amblensis (Fig. 1). Gràcies a la cooperació entre investigadors del Departament de Producció Forestal i Biodiversitat Vegetal de la Finca La Orden Valdesequera (Junta d’Extremadura) i de l’Institut Botànic de Barcelona, i mitjançant al·loenzims, seqüències de tres marcadors moleculars (regió ribosòmica nuclear ETS i gens de còpia baixa AGT1 i PgiC), i la modelització de nínxol ecològic, es va investigar la gènesi de C. tentudaica. Els candidats a possibles parentals es van escollir per la seva proximitat geogràfica i morfològica a C. tentudaica: C. amblensis, C. galianoi i C. ornata.
Les anàlisis Neighbor-Net dels marcadors moleculars (Fig. 2) mostren una estreta relació entre C. amblensis i C. tentudaica i cap relació amb cap de les altres espècies, uns resultats que suggereixen que C. tentudaica és un autopoliploide de C. amblensis. El patró de bandes dels al·loenzims també dona suport a la hipòtesi de l’autopoliploïdia i mostra alts nivells de diversitat genètica en el poliploide, fet que podria suggerir múltiples orígens mitjançant creuaments recurrents de citotips tetraploides i diploides de C. amblensis. La modelització de nínxol ecològic es va utilitzar per analitzar la distribució de les possibles espècies parentals durant les condicions climàtiques actuals, de l’últim màxim glacial (LGM), del darrer període interglacial (LIG) i del penúltim màxim glacial (PGM). Donant suport als resultats moleculars que suggereixen que C. tentudaica es va originar a partir de C. amblensis, la modelització de nínxols confirma que la distribució passada de C. amblensis (Fig. 3) es superposava a la distribució actual de C. tentudaica.
Més informació:
Moreyra, L. D., Márquez, F., Susanna, A., Garcia‐Jacas, N., Vázquez, F.M. & López‐Pujol, J. 2021. Genesis, Evolution, and Genetic Diversity of the Hexaploid, Narrow Endemic Centaurea tentudaica. Diversity 13: 72. doi.org/10.3390/d13020072