Facebook Twitter Instagram Youtube

Aproximació filogenètica i estudi de la mida del genoma en els gèneres Tripleurospermum i Matricaria (Asteraceae)

Dins de la família de las Asteraceae (Compostes) podem trobar una tribu de distribució cosmopolita però amb una presència important en la regió mediterrània com és la tribu Anthemideae. Dins d’aquesta tribu hi ha alguns gèneres com Matricaria L. (subtribu Matricariinae) i Tripleurospermum (L.) Sch.Bip. (subtribu Anthemidinae) (Fig. 1), aquest últim amb una important distribució a la regió mediterrània (sent abundant i divers a la regió de Turquia).

Fig. 1. Tripleurospermum inodorum (L.) Sch.Bip., una espècie nadiua d’Euràsia i Nord d’Àfrica, i introduïda en Nord-Amèrica.

Investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona han participat en un article publicat recentment a la revista PLoS ONE (Octubre, 2018), en col·laboració amb investigadors de la Karadeniz Technical University (Trabzon, Turquia) i de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu d’estudiar la variació de la mida del genoma en els gèneres Tripleurospermum i Matricaria en un context filogenètic. Podeu trobar l’article aquí.

Gràcies a l’anàlisi de 30 espècies de Tripleurospermum, quatre espècies de Matricaria i una espècie d’Anthemis entre d’altres, s’ha pogut veure que tant Tripleurospermum com Matricaria apareixen com a monofilètics, sent independents l’un de l’altre, confirmant treballs previs basats en caràcters morfològics i moleculars. El gènere Anthemis ocupa una posició intermèdia entre aquests dos gèneres. La monofília del gènere Tripleurospermum queda ben definida gràcies a una inserció exclusiva present en l’espaiador extern transcrit (3’ETS) de l’ADN ribosòmic d’aquest gènere (Fig. 2).

Fig. 2. Reconstrucció filogenètica a partir de caràcters moleculars obtinguts de la combinació de les regions ITS (espaiador intern transcrit) i 3’ETS (espaiador extern transcrit) de l’ADN ribosòmic. A la dreta de l’arbre hi és representada gràficament la mida del genoma (valor 2C).

El present estudi ha contribuït al coneixement de la mida del genoma de 22 tàxons de Tripleurospermum, dos tàxons de Matricaria i un tàxon del gènere Anthemis. L’anàlisi de la mida del genoma ens ha permès veure realment que existeix variació intraespecífica en aquest valor (per exemple, entre les dues varietats de Tripleurospermum oreades (Boiss.) Rech.f.), variacions que poden ser donades per diferenciacions o possibles introgressions/hibridacions, entre d’altres explicacions.

L’anàlisi de la variació de la mida del genoma també ens pot ajudar a entendre millor les relacions que hi ha entre diferents espècies i, alhora, es pot correlacionar amb alguns aspectes morfològics i ecològics d’aquests individus. S’ha pogut correlacionar positivament la mida del genoma amb alguns trets fenotípics com la mida del pol·len i dels estomes, o la llargada de les cípseles, entre d’altres. Remarquem que les espècies que presenten rizomes (tiges subterrànies) tenen tendència a presentar una mida del genoma més gran. Això podria explicar-se per les reserves de nutrients presents en aquest òrgan que podrien permetre una expansió dels genomes. També, aquesta variació en la mida del genoma podria ser deguda, en part, a les baixes taxes de reproducció sexual.

Share on LinkedIn0Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0