Site Loader

Es publiquen noves dades genètiques per a l’orquídia de l’Àsia oriental Cypripedium japonicum

Les orquídies constitueixen una de les famílies botàniques amb més representants del planeta (es calcula que hi ha, com a mínim, unes 25.000 espècies d’orquídies), i alhora és, també, una de les que conté més representants sotmesos a algun grau d’amenaça. Això es deu a dos factors principals: la seva bellesa (són prou ben coneguts els gèneres Cypripedium i Paphiopedilum, autèntiques joies d’horticultors, floristes i amants de les plantes en general) i la seva fragilitat eco-fisiològica, ja que la supervivència de les orquídies habitualment depèn d’una complexa xarxa d’interaccions amb altres organismes (pol·linitzadors, fongs micorrízics). A més, tendeixen a formar poblacions petites i aïllades, el que les exposa als efectes deleteris de la deriva genètica. L’Àsia oriental és potser la regió del món on les orquídies estan més amenaçades, degut a la convergència d’una sèrie de factors: una elevadíssima densitat de població humana, una modificació dels usos del sòl molt acusada (especialment a la Xina, que compta amb una de les taxes d’urbanització més elevades del planeta) i una major pressió directa sobre les espècies (coreans, japonesos i xinesos són grans amants de les orquídies des de temps immemorials, a banda d’haver-les incorporat a la seva dieta i medicina tradicionals). Els estudis genètics i filogeogràfics, a més de proporcionar coneixement sobre l’evolució d’aquestes espècies, resulten de gran utilitat a l’hora de dissenyar estratègies de conservació.

Una de les orquídies més espectaculars del gènere Cypripedium (les anomenades ‘sabatetes’) i alhora més amenaçades de l’est asiàtic és C. japonicum. És una orquídia molt particular i de difícil confusió, degut al parell de grans fulles en forma de ventall i flors solitàries. Es tracta d’una planta que creix habitualment al sotabosc en zones de muntanya baixa i mitjana de Corea, la Xina i el Japó i, emprada en medicina tradicional xinesa, està llistada com a amenaçada a la llista vermella global de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Aquesta elegant orquídia ha estat l’objecte d’un estudi que es va publicar a finals d’abril a la revista Scientific Reports, del grup editorial Nature, que ha comptat amb la participació de l’IBB (enllaç a l’article). Amb un total de 17 localitats mostrejades, representatives de la seva àrea de distribució, i amb l’ajuda de dos marcadors nuclears, els ISSR (Inter Simple Sequence Repeat polymorphisms) i els SCoT (Start Codon Targeted polymorphisms), s’han estudiat els nivells de diversitat i l’estructura genètica d’aquesta orquídia asiàtica, amb un doble objectiu: obtenir informació que ens permeti (1) reconstruir la història evolutiva recent de les seves poblacions i (2) proposar mesures per a la seva conservació.

orquidies

Cypripedium japonicum, una de les orquídies més espectaculars del gènere Cypripedium. Imatge extreta de Wikipedia

Els resultats de l’estudi han revelat que, a nivell general, l’espècie presenta nivells de diversitat genètica més aviat escassos, amb un elevat grau de divergència genètica interpoblacional, que poden deure’s a que la deriva genètica ha actuat com a principal força evolutiva en aquesta orquídia. Els nivells de diversitat genètica, però, no són iguals a totes les poblacions estudiades: les poblacions xineses són les que presenten més diversitat genètica, seguides per les japoneses i a continuació, les coreanes. I, dins la Xina, són les poblacions més occidentals les més polimòrfiques (concretament, les que estan situades a les muntanyes de la Xina central, com ara les de les muntanyes Qinling, les muntanyes Daba i les de la regió de les Tres Gorges). D’altra banda, les diferents anàlisis de l’estructura genètica coincideixen en assenyalar que les poblacions coreanes estan genèticament emparentades amb les poblacions xineses més occidentals. Aquests resultats indiquen, per una banda, que les àrees muntanyoses de la Xina central haurien constituït els principals refugis per a aquesta espècie durant les darreres glaciacions (Last Glacial Maximum, LGM, fa uns 21.000 anys). I, per altra banda, que les poblacions coreanes probablement descendeixen de les poblacions xineses occidentals en comptes de les poblacions xineses orientals (molt més properes geogràficament, però separades per grans extensions d’hàbitat no idoni) o les japoneses. Aquestes darreres formen un grup genètic ben diferenciat respecte les poblacions xineses i coreanes que, de fet, podria tenir un reflex en el nombre cromosòmic (l’únic recompte cromosòmic de què es disposa del Japó és 2n = 20, diferent del recompte disponible per a la Xina, 2n = 22).

oriquidies2

Esquema de l’estructura genètica en clústers de les poblacions estudiades de Cypripedium japonicum, segons els resultats del programa STRUCTURE. Com es pot comprovar, les poblacions japoneses estan agrupades en un clúster propi, mentre que les poblacions coreanes presenten una clara afinitat amb les poblacions del centre i oest de la Xina.

De cara a la conservació de l’espècie, les poblacions de les muntanyes de la Xina central són prioritàries, tant pel que fa a mesures in situ com ex situ. Les poblacions japoneses, tot i la seva menor variabilitat genètica, també han de ser objecte de mesures de conservació donada la seva singularitat genètica.

Autor: Jordi López-Pujol

Nomenclatural type catalogue

Events

    «January 2021»
    MonTueWedThuFriSatSun
        
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31