SEMINARI: Estudis filogeogràfics en les Cymbalaria de la Mediterrània occidental i noves implicacions sistemàtiques
Cicle de seminaris IBB
Ponent: Pau Carnicero, investigador predoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona
Data: Dimarts 28 d’abril 2015, 12:00 hores.
Lloc: Sala Salvador de l’IBB.
RESUM
Cymbalaria (Plantaginaceae) és un gènere de plantes rupícoles principalment mediterrànies. Està conformat per uns 17 tàxons, molts d’ells endemismes d’àrees reduïdes i amb distribucions molt fragmentades, incloent-ne diversos d’interès conservacionista.
Recentment hem desenvolupat un estudi amb AFLPs, seqüenciació d’haplotips i morfometria del grup d’espècies poliploide de les illes Gimnèsiques (Mallorca, Menorca i Cabrera), Còrsega, Sardenya i l’arxipèlag Toscà. Cymbalaria aequitriloba és una espècie molt variable present a totes les illes principals, mentre que C. fragilis, C. muelleri i C. hepaticifolia són endemismes respectivament de Menorca, Sardenya i Còrsega.
L’anàlisis dels AFLPs ha revel·lat quatre espècies monofilètiques amb elevat suport estadístic, que s’haurien originat a l’àrea de Còrsega i Sardenya i haurien colonitzat les Balears mitjançant, com a mínim, dues dispersions a llarga distància. Les anàlisis morfològiques també donen suport a uns grups congruents amb la classificació taxonòmica. Aquests resultats impliquen canvis en la sistemàtica i els rangs de distribució actualment acceptats, i demostren que alguns caràcters morfològics que s’havien considerat taxonòmicament importants presenten variabilitat intraespecífica. Així doncs, C. fragilis augmentaria el seu rang de distribució a Menorca i Cabrera, convertint-se en un particular exemple de distribució disjunta incloent poblacions anteriorment considerades C. aequitriloba. L’anàlisi dels haplotips, contràriament, revel·la unes relacions complexes que no reflecteixen la taxonomia, suggerint un flux genètic ancestral que s’hauria vist molt limitat en l’actualitat.