Facebook Twitter Instagram Youtube

Nova oferta de Pràcticums i Treballs de Fi de Grau

Des de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) s’ofereixen Pràcticums i Treballs de Fi de Grau (TFG) per als alumnes de la Universitat de Barcelona (UB) i només Pràcticums per als de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En el curs 2016-2017, les ofertes encara disponibles són les següents:

  • Mètodes moleculars aplicats a la Botànica: el projecte pretén iniciar als alumnes en treballs de recerca científica. El treball es realitzarà en el laboratori de sistemàtica molecular de l’IBB dins de projectes de recerca en curs. Aquests projectes aprofundeixen en estudis evolutius, filogenètics, filogeogràfics i de diversitat genètica utilitzant marcadors moleculars ad hoc en cada cas. L’alumne es familiaritzarà amb els diferents passos del protocol fent tot o quasi tot el procés d’investigació amb un grup petit de mostres. Contacte: Núria Garcia Jacas
  • Estudis de fenologia en herbaris històrics: el projecte inclou l’estudi de l’estat de floració d’alguns plecs de tàxons amenaçats en herbaris històrics (com l’herbari Salvador, Vayreda, Cadevall o Trèmols) i la comparació de la data de floració d’aquests amb plecs actuals i poblacions al camp. Aquest tipus d’estudis permeten avaluar canvis en la fenologia de les plantes degut a l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic. Contacte: Neus Ibáñez
  • Patrons d’invasió en espècies de Kalanchoe emprant modelització de nínxol: el projecte se centra en espècies invasores, una de les amenaces principals a les que està sotmesa la biodiversitat del nostre planeta. El treball proposat consisteix en: (1) determinar l’àrea de distribució potencial, a escala mundial, de dues espècies de Kalanchoe i el seu híbrid en el present i en el futur sota un escenari de canvi climàtic, (2) determinar si hi ha conservació (o, pel contrari, divergència) de nínxol entre l’àrea nativa dels tàxons i l’àrea d’invasió, i (3) esbrinar si el tàxon d’origen hídrid presenta una més gran amplitud de nínxol (i, per tant, una major capacitat de colonització) que els seus parentals. Contacte: Jordi López Pujol
  • Estudi de l’evolució i l’estructura dels gens del RNA ribosòmic en plantes: els gens de l’RNA ribosòmic són les regions genòmiques més populars en estudis evolutius. No obstant, malgrat que es tracta de gens vitals i crítics per a tots els organismes (atesa la seva funció essencial dins dels ribosomes) el coneixement que tenim de la seva organització molecular, dinàmica evolutiva i expressió és encara escàs en molts aspectes. L’estudi proposat implicarà la caracterització citogenètica i molecular de diferents espècies no model (incloent angiospermes i gimnospermes) aportant dades interessants per al coneixement general de l’organització del genoma de les plantes. Contacte: Sònia Garcia
  • La disploïdia com a motor evolutiu de les Asteraceae: es coneix com a disploïdia a la pèrdua o guany en el nombre de cromosomes sense que, generalment, comporti canvis en la quantitat de DNA total de l’espècie. Normalment, mecanismes com fusions o fissions cromosòmiques en són responsables. La família de les asteràcies (Asteraceae), una de les més grans, ha estat àmpliament estudiada des del punt de vista cariològic, citogenètic i molecular, i és un bon punt de partida per a estudiar aquesta mena de fenòmens cromosòmics. Mitjançant l’estudi de la variació de la quantitat de DNA i tècniques bàsiques de cariologia volem avaluar l’abast de la disploïdia com a agent d’especiació, i en particular, verificar si aquesta té lloc amb o sense canvis significatius en la quantitat de DNA. Contacte: Sònia Garcia

Per a estudiants d’altres universitats interessats en aquestes ofertes, contacteu directament amb els responsables.

FotorCreated

 

Share on LinkedIn0Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0