Facebook Twitter Instagram Youtube

Història



L’origen de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) es troba al Museu de Ciències Naturals, creat el 1882 amb les col·leccions que el naturalista Francesc Martorell i Peña (1812-1878) llegà a la ciutat de Barcelona.

Un pacte a l’Ajuntament de Barcelona entre els regionalistes de la Lliga i els republicans va posar les bases, el 1916, per a la transformació del Museu. Sota el guiatge de Josep Maluquer i Nicolau es van donar les primeres passes del que havien de ser els tres grans museus de ciències naturals (de zoologia, geologia i botànica). Es va partir de les col·leccions naturalistes existents i de les cedides per la Institució Catalana d’Història Natural, i es va comptar amb la participació de la Mancomunitat, primer, i de la Generalitat després. El 1917 el doctor Pius Font i Quer (1888-1964) es va incorporar al Departament de Botànica del Museu.

No fou, però, fins a l’any 1934 que es creà l’IBB. Entre 1917 i 1937, Font i Quer va desenvolupar intenses campanyes de recol·lecció, va adquirir fonts bibliogràfiques importants i també destacades col·leccions de referència amb la finalitat de reunir un gran herbari de la Mediterrània occidental. Es van començar els treballs de construcció d’un jardí botànic el 1930, aprofitant les pedreres de La Foixarda. Finalment, el 1940 va ser possible traslladar l’antic IBB a un pavelló pròxim a aquest jardí.

L’any 1998 es va firmar un nou conveni segons el qual l’IBB passà a ser un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona. En el marc d’aquest nou conveni, el CSIC construí l’any 2003 un nou edifici dins del nou Jardí Botànic, inaugurat el 1999. A partir d’aquest moment, l’IBB ha iniciat una nova etapa amb una implicació cada cop més gran del CSIC.