Herbari Vayreda
L’herbari d’Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901) va ser cedit a l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) en dipòsit pel seu fill Pere Vayreda i Olives l’any 1934.
Llicenciat en Farmàcia fou deixeble i col·laborador d’Antoni Cebrià Costa. Herboritzà per gran part de les comarques catalanes, l’antiga Castella la Nova, Aragó i sud de França. Va mantenir correspondència amb més d’un centenar de científics i intel·lectuals nacionals i estrangers i va formar part de diverses societats botàniques com la Sociedad Española de Historia Natural, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Sociedad Linneana Matritense, la Société Helvétique pour l’Échange des Plantes i la Societat Botànica Barcelonesa. Va publicar una vintena de treballs sobre flora i vegetació en diverses revistes científiques i fou dels primers autors en publicar-los en català com Excursió botànica al Baix Empordà (1881) o Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882).
El seu herbari conté plantes de Catalunya (sobretot de la Garrotxa, Guilleries i l’Empordà) però també procedents d’intercanvi amb botànics europeus gràcies a la seva participació en les societats botàniques de l’època. Inclou plecs tipus de taxons descrits per ell i per Costa, com Allium pyrenaicum Costa & Vayreda. La col·lecció està formada per aproximadament uns 30.000 exemplars distribuïts en 163 volums. Encara es troba per informatitzar i estudiar.
Només estan informatitzats 163 plecs, disponibles en el portal GBIF en el següent enllaç (data d’exportació: novembre de 2019).
|
- Vayreda i Trullol, M. 1981. Estanislau Vayreda i Vila. Revista de Girona 96: 227–32. RACO.Cat
- Gavioli, L. 2016. Reunir totes les plantes de Catalunya: adquisició de 5 herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona a través de les cartes de Pius Font i Quer. Trabajo final de Máster. Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat. Digital.CSIC
- Nualart, N. & Ibáñez, N. 2016. Las colecciones históricas del Herbario BC (Instituto Botánico de Barcelona). Boletín de la Asociación de Herbarios Iberico-Macaronésicos 17 : 10–18. Digital.CSIC