Site Loader

L’escalfament global: una amenaça per als fòssils vivents

Les muntanyes de centre i del sud-oest de la Xina (més les regions limítrofes del Vietnam i Myanmar) allotgen un important contingent dels anomenats “fòssils vivents”, tàxons relictes que sovint representen els únics representants vius de llinatges àmpliament distribuïts per l’hemisferi nord ara fa uns 15 milions d’anys (mitjans del neogen). Encara que l’exemple més conegut és del de Ginkgo biloba, hi ha desenes d’espècies que van aconseguir sobreviure en aquesta regió d’Àsia Oriental a causa de la seva notòria estabilitat climàtica continuada. Aquestes espècies relictes, però, podrien córrer diferent sort amb l’agreujament del canvi climàtic que es produirà durant les properes dècades. Fa escassos anys, i fruit de la col·laboració internacional entre botànics xinesos, japonesos i del nostre centre, es va publicar un estudi en el qual es preveia una important reducció de l’hàbitat d’un d’aquests fòssils vivents, Davidia involucrata, per a l’any 2070.

Figura 1. Detalls de la morfologia de D. sinicus i el seu hàbit.

El mateix equip de treball acaba de publicar al número de setembre de la revista Global Ecology and Conservation un article emprant la mateixa metodologia (modelització de nínxol ecològic) amb Dipentodon sinicus, un arbre relicte endèmic de les muntanyes de sud-oest de la Xina, el nord del Vietnam i el nord-est de Myanmar. Es va estimar la seva distribució potencial actual, que es va projectar a tres intervals cronològics diferents: l’últim màxim glacial (fa 22.000 anys), l’holocè (fa 6.000 anys) i l’any 2070 (per aquest últim cas, emprant dos dels escenaris d’emissió de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el més optimista i el més pessimista). Partint de prop de 200 registres de presència de l’espècie i utilitzant l’algoritme de màxima entropia, ens hem topat amb uns resultats similars als obtinguts amb D. involucrata i, per tant, podria tractar-se d’un patró per a les espècies relictes de l’Extrem Orient: mentre que l’àrea de distribució de D. sinicus s’hauria mantingut o fins i tot incrementat en el passat, s’espera una important pèrdua (superior a un terç) dels hàbitats adequats per a l’espècie a l’any 2070, que és més elevada en l’escenari més pessimista (de prop del 50%). A més, resulta especialment preocupant el fet que més del 70% de l’àrea de distribució potencial d’aquesta espècie està fora de la xarxa d’espais protegits.

Figura 2. Comparativa dels hàbitats potencials de Dipentodon sinicus sota les condicions climàtiques actuals i dos escenaris d’emissió (RCP 2.6 i 8.5) per a l’any 2070, segons tres models climàtics diferents (CCSM, GFDL i MPI).

Autors: Sonia Herrando-Moraira i Jordi López-Pujol

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments

    «desembre 2020»
    DlDtDcDjDvDsDg
     
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
     
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30
     
    31