Site Loader

Restabliment del gènere Austroliabum, un criptogènere de la regió extra-Andina

La història del treball es va originar amb una estada curta del Dr. Diego Gutiérrez a l’Institut Botànic de Barcelona. Posteriorment es va sumar la Dra. Mariana Grossi per mitjà de dues noves estades al nostre centre. L’estreta col·laboració internacional entre investigadors de les tres institucions, el Museo Argentino de Ciencias Naturales (Buenos Aires), el Museo de la Plata de la Universidad Nacional de la Plata (Argentina) i de l’Institut Botànic de Barcelona va donar lloc a aquest estudi que ha suposat el redescobriment d’un criptogènere. Amb aquesta investigació hem millorat el nostre coneixement de la flora de la regió Andina i extra-Andina i de la seva biodiversitat, en fer aflorar el gènere més meridional de la tribu de les Liabeae (Compostes).

L’objectiu de l’estudi va ser dilucidar l’evolució del gènere Microliabum (Liabeae, Paranepheliinae) que habita a la regió Andina central i extra-Andina de serralades des de Bolívia fins al centre d’Argentina, i la relació de parentesc entre les seves espècies (o filogènia) i començar a entendre la seva variació morfològica i de distribució geogràfica i hàbitats. Es van realitzar estudis moleculars i morfològics per als que es van estudiar més de 300 espècimens depositats i conservats en herbaris d’Argentina i la resta del món. A més, es van realitzar nombrosos viatges de camp a Argentina (províncies de Catamarca, Córdoba, Jujuy, La Rioja, Salta, San Luis i Tucumán) durant els anys 2006, 2011, 2016, 2018 i 2019 (Fig. 1).

Figura 1. Els autors argentins en les seves campanyes de camp.
Foto: D. G. Gutiérrez.

L’ampli concepte de Microliabum i la seva posició filogenètica han sigut sempre controvertits. Per a resoldre l’enigma, es van analitzar les seqüències de DNA de la regió nuclear ribosomal ITS i la regió cloroplàstica trnL-F. Els resultats moleculars obtinguts van revelar que el que inicialment es reconeixia com un únic gènere amb dos llinatges representats per dos subgèneres, eren en realitat dos grups de plantes evolutivament independents ocult davant la ciència un dins l’altre i indistingibles en treballs previs: el que anomenem criptogèneres. L’anàlisi detallat de la morfologia va recolzar també la necessitat d’establir noves circunscripcions taxonòmiques, el reconeixement del gènere Austroliabum, amb tres espècies, amb una evolució independent i diferències morfològiques notables amb Microlabium, que va quedar compost per també tres espècies. Les diferències morfològiques es van trobar en certes estructures reproductives de la inflorescència i les flors (Fig.2).

Figura 2. A, C, E detalls florals d’Austroliabum; B, D, F detalls florals de Microliabum. Fotos: D. G. Gutiérrez

D’aquesta manera un cop realitzat el nostre estudi es reconeix Austroliabum com un endemisme d’Argentina a les seves serralades Pampeanes (o també anomenades de Córdoba i San Luis) i de les Serralades Subandines del nordest (conegudes com Serralades de La Rioja, Catamarca i Tucumán) i al mateix temps, s’han transformat en el gènere meridional de tota la tribu Liabeae. Austroliabum es caracteritza perquè en les seves tres espècies, considerades amb un valor potencial ornamental, posseeixen al voltant d’1 o 1,5 m d’alçada, tiges i fulles densament piloses de color blanquinós cosa que les fa molt cridaneres, fulles amb tres venes principals i certes particularitats de la seva inflorescència i flors com la presència d’escates i pèls per a la dispersió dels fruits entre d’altres característiques. Per altra banda, Miroliabum ara es reconeix amb només tres espècies, dos que arriben fins als 2 m d’alçada, d’ambients selvàtics i una d’elles, Microliabum humile, de no més de 10 cm i de grans alçades andines. El restabliment d’Austroliabum com endèmic d’Argentina permetrà prendre mesures respecte la seva protecció degut a que habita en ambients altament antropitzats, amb una gran pressió d’urbanització i escasses reserves naturals. Gràcies a l’estudi d’aquest grup començarem també a entendre l’ocupació d’ecosistemes pampeans i chaquenys a partir de plantes provinents dels Andes.

Més informació:

D. G. Gutiérrez, Garcia‐Jacas, N., Susanna, A., Grossi, M. A. 2019. Morphological and molecular analyses of South American Microliabum (Compositae, Liabeae, Paranepheliinae) and reinstatement of Austroliabum. Taxon 68: 1219-1257. http://dx.doi.org/10.1002/tax.12182

 

Autors: Núria Garcia-Jacas i Diego G. Gutiérrez

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments

  • «setembre 2020»
    DlDtDcDjDvDsDg
     
    1
     
    2
     
    3
     
    4
     
    5
     
    6
     
    7
     
    8
     
    9
     
    10
     
    11
     
    12
     
    13
     
    14
     
    15
     
    16
    *
    17
     
    18
     
    19
     
    20
     
    21
     
    22
     
    23
     
    24
     
    25
     
    26
     
    27
     
    28
     
    29
     
    30