Site Loader

“Muntanyes i refugis”: investigadors de l’IBB publiquen un estudi genètic sobre endemismes de les muntanyes de Grècia

Acaba d’aparèixer al volum de novembre de la revista Molecular Phylogenetics and Evolution un estudi en diversos endemismes del gènere Centaurea de les muntanyes de Grècia continental, on hi han participat diversos investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) dins el marc del projecte de recerca CGL2010-18631/BOS (IP: R. Vilatersana).

Es tracta d’un estudi de diversitat i estructura genètica per al que s’han emprat dos tipus de marcadors, un de nuclear (microsatèl·lits) i un de cloroplàstic (cpDNA), i s’ha centrat en diversos endemismes amenaçats de distribució molt restringida (més una espècie d’àmplia distribució regional) de la subsecció Phalolepis. Els objectius de la recerca eren principalment tres:

    1. Conèixer l’estructura poblacional dels endemismes, molt útil de cara a l’aplicació de mesures de conservació.
    2. Discernir si els patrons de variabilitat genètica casen amb la delimitació taxonòmica actual de les espècies.
    3. Obtenir pistes de com va funcionar el procés de diversificació dins el grup i, per extensió, dels endemismes montans propis de les muntanyes gregues.
collage

Fig. 1. Dos dels endemismes estudiats: Centaurea princeps (esquerra) i Centaurea litochorea (dreta). Fotos: T. Constantinidis (esquerra) i A. Susanna (dreta)

.

Tot i tractar-se d’espècies endèmiques d’àrea restringida, totes les espècies estudiades presenten nivells importants de diversitat genètica, amb una considerable divergència genètica entre les seves poblacions. Les reconstruccions de flux genètic (intercanvi genètic entre poblacions) indiquen la seva total inexistència a l’actualitat però que aquest existí en el passat. Les dades genètiques també ens indiquen que hi ha més grups genètics que espècies reconegudes, i que l’aïllament de les poblacions en enclaus muntanyosos hauria conduït a processos d’especiació al·lopàtrica (especiació per aïllament geogràfic), autèntic motor de diversificació dins el grup i, probablement, en les espècies montanes gregues. El paper de les muntanyes com a refugi, com s’ha demostrat en d’altres latituds, està probablement al darrera de la elevada variabilitat genètica detectada dins les poblacions dels diferents endemismes estudiats.

fig2

Fig. 2. Instantània dels pinacles de pedra sorrenca (gres) de la regió de Meteora (muntanyes de Grècia central). La complexa topografia d’aquesta regió ha afavorit l’aïllament genètic entre poblacions de Centaurea chrysocephala, espècie que estaria en ple procés de diferenciació (i de la que, per tant, podrien sorgir a la vegada noves espècies). Foto: J. López-Pujol

 
fig3

Fig. 3. Xarxa d’haplotips i composició haplotípica de les poblacions mostrejades de les set espècies estudiades de la subsecció Phalolepis. La majoria de poblacions presenten un sol haplotip, fet que senyala al·lopatria com a un dels principals processos de diversificació dins el grup

.

  Més informació sobre l’article a Digital CSIC.

Autors: Jordi López-Pujol, Alfonso Susanna i Núria Garcia-Jacas

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments