Site Loader

Reivindicació de l’Etnobotànica

DSCN2623

Els investigadors Teresa Garnatje (IBB-CSIC) i Joan Vallès (Laboratori de Botànica-Unitat associada CSIC, Facultat de Farmàcia, UB) reivindiquen l’etnobotànica com a ciència situada en la interfície de les ciències naturals i les ciències socials en un article publicat recentment a la revista Mètode disponible en aquest enllaç.

En aquest article, en memòria de Pius Font i Quer, pioner de l’etnobotànica catalana,  s’avaluen els aspectes positius i negatius de la interdisciplinarietat d’aquesta matèria i s’argumenta la seva condició de ciència.

Destacant els aspectes positius, l’etnobotànica té l’avantatge de trencar l’aïllament del científic, que ha estat paradigmàtic durant segles. És evident que cal unir les lletres i les ciències o, dit en paraules de Charles P. Snow (1965), les dues cultures. Això, sens dubte, enriqueix la recerca: botànics (de formació de base agronòmica, bio­lògica, ambiental, farmacèutica o forestal) col·laboren amb professionals d’altres àmbits (com ara antropòlegs culturals, etnòlegs, lingüistes, matemàtics i metges) i, a més, aquests es formen un mínim en disciplines de caire cientificosocial per tal de dur a terme adequadament el treball de camp. No hi ha pas cap dubte, doncs, de la filiació científica de l’etnobotànica, amb una arrel bàsica naturalista i una alimentació rellevant del camp de les ciències humanes i socials, que avui dia no són pas gaire discutides com a generadores de saber científic. Tant en l’àmbit de les ciències naturals com en el de les socials s’ha negat, en alguna ocasió, la qualitat de ciència a l’etnobotànica. Aquests problemes es fan palesos, de vegades, en valoracions de beques, projectes, tesis doctorals i altres productes acadèmics, tot dificultant la recerca en aquesta matèria.

Passant al cantó negatiu, la mateixa pluridisciplinarietat i l’excessiva especialització dels investigadors fan que massa cops la incomprensió hagi perjudicat l’etnobotànica.

Els autors conclouen que la recerca etnobotànica entra sens dubte dins de l’àmbit científic i que actualment és prou consolidada, activa i productiva. A més, l’etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per a la recerca, que cal difondre tant en l’àmbit acadèmic com en el de la divulgació.

 

Autora: Teresa Garnatje

Filtrar entrades

Butlletí de notícies

Esdeveniments